L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) acollirà els dies 19, 20 i 21 de febrer la segona part del Congrés Internacional Concili de Nicea (325). Història i recepció. La trobada tindrà lloc a l’Aula Magna d’aquesta institució acadèmica de l’Església a Catalunya, on s’aplegaran desenes d’experts que reflexionaran sobre el context historicocultural del segle IV i sobre la vigència d’aquest concili ecumènic.
Entre els experts internacionals que participaran en el Congrés Concili de Nicea (325). Història i recepció, hi haurà, pel que fa a les ponències, Patricio de Navascués (UESD), Francisco García (UPSA), Francisco Castro (CESET Màlaga), Montserrat Camps (UB), Albert Viciano (AUSP), Gabriel Seguí (AUSP), Cristina Godoy (AUSP), Antoni Dols (CETEM), Maria Carmen Márquez (UPCom) i Joan Torra, rector de l’AUSP. A més, l’esdeveniment comptará amb comunicacions de Matteo Monfrinotti (PIL), Rodolf Puigdollers (AUSP), Sergi Grau (UB), Juan Ramón La Parra (AUSP), Josep M. Pasqual Esteve (URL), Sebastià Janeras (AUSP), Jaume Fontbona (AUSP), Daniel Palau (AUSP), Antoni Nieva (UB), Gemma Garcia (AUSP).
Amb motiu del 1.700 aniversari de la celebració del Concili nicè, el món acadèmic cristià està impulsant desenes d’iniciatives que inclouen publicacions i congressos, implicant diferents disciplines i confessions cristianes. En aquest context, l’Ateneu Sant Pacià va organitzar l’abril de 2024 la primera part d’aquest congrés, que va mirar d’afrontar la història del Concili nicè, de la controvèrsia doctrinal i algunes de les qüestions pràctiques. El resultat va ser un retrat actualitzat a partir de la reflexió d’especialistes dirigida al gran públic. La segona part, dels pròxims 19, 20 i 21 de febrer, afrontarà també qüestions més actuals, vinculades amb la recepció del Concili.
El Concili de Nicea va ser convocat per iniciativa de l’Emperador Constantí, durant la primavera del 325, i va reunir al territori de l’actual Turquia al voltant d’uns 300 bisbes, la majoria dels quals de l’Església d’Orient. Havien passat pocs anys del final de les persecucions al cristianisme i en aquell moment es va considerar necessari afrontar problemes doctrinals com la controvèrsia suscitada per la predicació del sacerdot Arri a Alexandria i, problemes pràctics com la unificació de la data de la Pasqua entre les comunitats cristianes.
Els participants del Concili van elaborar un Credo, una fórmula de fe que buscava ser incompatible amb la doctrina atribuïda a Arri i els seus seguidors, en comprovar-se que l’afirmació de la Bíblia no era prou per a rebatre els arguments d’aquests. El Credo de Nicea afirma que el Fill no ha estat creat, sinó engendrat del Pare, i que és “de la mateixa substància” que el Pare, “consubstancial” a ell. A més, el Concili va establir la celebració de la Pasqua el diumenge després de la primera lluna plena de primavera. També es van aprovar un seguit de regles, o cànons, que contribuirien a formar una base per a l’organització de l’Església.
