A tan sols tres dies de fer setanta-set anys, el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, era un dels primers pelegrins que, a primera hora d’aquest passat dissabte, sostenia una creu de fusta —amb un Jesucrist crucificat a sobre— i la portava per tota la Via della Conciliazione de Roma fins a la basílica de Sant Pere, encapçalant una nodrida representació eclesial i, sobretot, periodística. En el marc del Jubileu del Món de la Comunicació, aquest era un dels moments més especials per al prelat d’origen menorquí, que allargarà uns dies més la seva estada a la Ciutat Eterna per continuar preparant-hi la resta de jubileus temàtics en què la seva diòcesi, sufragània de l’arquebisbat de València, també hi tindrà presència pelegrina.
“És possible que, per a alguns dels feligresos mallorquins que vinguin aquest any a Roma, aquesta serà la seva primera participació en un Jubileu”, reflexionava ja des de les portes de l’Aula Pau VI, on, poc després, podria intercanviar unes paraules amb el papa Francesc. Un pontífex que té sobre la taula del seu despatx la seva renúncia, per qüestions d’edat, a continuar liderant una diòcesi en què la comunicació ha estat essencial per dialogar amb la realitat de cada moment: “Comunicar bé tot allò que es viu, en un món com l’actual, és important per preservar la convivència i la veritat que neix en Déu“, assegurava.
El bisbe, que al llarg de tota la seva trajectòria ha tingut “una relació molt estreta” amb els mitjans de comunicació dedicats a oferir contingut religiós (“a Menorca, en els meus inicis sacerdotals, vaig coordinar els mitjans que teníem per fer arribar la Paraula a la feligresia”, apuntava), observava com l’acció d’expressar-se, “tal com passa en els cristians i les cristianes”, fa que els periodistes puguin acabar convertits en “els apòstols evangelitzadors dels nous temps“, asseverava.
“És important transmetre amb coneixement i coherència el primer missatge que tenim, el de Jesús, i donar-ne una valoració ajustada en els contextos de cada cristià“, reconeixia després Taltavull, que subratllava, en aquest sentit, la repercussió de la llengua utilitzada per portar-ho a la pràctica: “Com succeeix amb l’ús del català en cada un dels territoris on es parla, la força del llenguatge genera riquesa, i això proporciona un goig i una qualitat remarcables en cada situació”, continuava. “La sinceritat de fons té a veure amb tot això —afegia—, ja que quan es parla amb el cor és quan es dona sentit a la vida”.
