El seu nom significa “vencedor”. La seva festa, al cap d’un mes del solstici d’hivern, és quan el sol ja es comença a mostrar “vencedor” sobre la foscor. El calendari ortodox oriental el venera el 11 de novembre. Nasqué a Osca i era de família noble i cristiana. Fou instruït a Saragossa pel bisbe sant Valeri, que l’ordenà el seu diaca de confiança. Durant la persecució de Dioclecià, el prefecte Dacià els deportà tots dos a València. Vicenç, després d’una brillant defensa davant del tribunal (que també feia en nom del bisbe Valeri que es veu que era quec), fou martiritzat cruelment el 303. El poeta Aureli Prudenci (+ 410), sant Paulí de Nola (+ 431), sant Agustí d’Hipona (+ 430) i altres escriptors antics ens en parlen amb admiració.
L’església visigoda en propagà la veneració que s’estengué arreu d’Europa. La seva veneració a la nostra terra denota la presència d’antigues comunitats cristianes (amb vitalitat ja abans del s. VIII). I és molt estimat a Osca, València, Saragossa i Lisboa. Es invocat com a protector de la viticultura. Referent a la seva diada es diu: Per sant Vicenç, el sol toca pels torrents; i allà on no hi tocarà, ni casa ni vinya no hi vagis a plantar; Si sant Vicenç du bon temps, l’hivern acabarà prest; Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerrat; Sant Vicenç el fred a les dents, i no te’l trauràs en molt temps. I encara, sant Sebastià totes les festes s’emportà menys la de sant Vicenç, que li reganyà les dents.
Fent referència als turments del seu martiri, se’l representa amb una mola de molí lligada al coll (per això se’l coneix com a sant Vicenç de la roda, vinculat la seva diada vinculada amb el creixement del sol). També se’l representa amb una graella (una contaminació del martiri de sant Llorenç), amb la creu en aspa, el poltre dels turments, el fuet, ganxos de ferro… com bé es pot veure al MNAC, als retaules del Mestre d’Estopanyà (c. 1360) i al de Jaume Huguet per l’església de Sant Vicenç de Sarrià (1455 -1460).
I també recordem
- El martiri del beat Guillem Pattenson, prevere diocesà, a Londres / Anglaterra, el 1592, amb Isabel I.
- La nena i beata Laura Vicuña, nascuda el 1891 a Santiago de Xile. El seu pare morí el 1893 i la seva mare es traslladà a Junín de los Andes, Argentina, on va ser alumna de les Filles de Maria Auxiliadora.morí als 13 anys a Junín de los Andes, el 1904.
- El martiri de sant Francesc Gil de Frederic i Sans, prevere dominic. Originari de Tortosa, en fou també prevere, si bé ingressaria amb els religiosos dominics, a Barcelona. Fou destinat a Filipines i a Tonquín (Indo-xina), on fou empresonat i, al cap de set anys duríssims, fou decapitat juntament amb sant Mateu Alfons, de Nava del Rey, el 1745, juntament amb sant Mateu Alonso de Leciniana. Fou canonitzat el 1988 per sant Joan Pau II. Juntament amb altres companys màrtirs del Vietnam es celebra la seva festa el 24 de novembre.
