Per ordre cronològic, aquest diumenge recordem:
En primer lloc sant Josep d’Arimatea. No s’havia destacat gaire entre els seguidors de Jesús. Formava part del Sanedrí i esperava noblement l’arribada del Regne de Déu. Els evangelistes també ens diuen que era ric, noble i bo, que no avalà la condemna de Jesús ni s’acovardí amb la seva mort i que, si bé amb discreció, s’atreví a demanar a Pilat l’autorització per desclavar de la creu el cos de Jesús i enterrar-lo dignament. Els evangelistes fan uns subratllats ben curiosos quan parlen dels personatges que envolten la passió del Senyor: Nicodem, Simó de Cirene, el bon lladre, el centurió… La fantasia apòcrifa posterior fa de Josep d’Arimatea l’evangelitzador d’Aix en Provença i d’Anglaterra on faria arribar el Sant Graal i relíquies insignes de la Passió. Es representa a les escenes del Descendiment i del Sant Enterrament de les que en podem conèixer mostres notables. Miquel Àngel i Tiziano s’autoretraten en la seva figura. Es venera com a patró dels enterramorts, a qui cal agrair el seu discret i noble servei. Que aquest sant els ajudi en la pràctica d’aquesta obra de misericòrdia que la societat els encomana.
També recordem sant Patrici. Nascut a Britània (c. 385), va ser empresonat per pirates, venut com esclau a Irlanda on faria de pastor… Fugitiu a la Gàl·lia, guiat per la Sagrada Escriptura, inicià una ruta d’aprofundiment en la vida cristiana visitant els monestirs propers al Tirrè. El 432, el seu mestre, sant Germà d´Auxerre el consagrà bisbe i l’envià a evangelitzar Irlanda. Des d´Armagh, fonamentant-se en la pregària bíblica i investit de paciència monàstica, harmonitzà la cultura local amb l´Evangeli aconseguint que Irlanda fos evangelitzat sense màrtirs ni víctimes, foragitant de la illa verda els encanteris atemoritzadors. No va fer-se imprescindible en el seu servei i va delegar funcions als col·laboradors fins a deixar del tot les responsabilitats posant el govern de l’església irlandesa en mans d’altres bisbes mentre ell es retirava en el silenci. Morí el 17 de març del 461 a Ulidia. A partir del s. VIII es propaga el seu culte que esdevé emblemàtic d´Iralanda i dels irlandesos. El seu símbol -i el d’Irlanda- és el trèvol, ja que amb la seva fulla el sant trobà la manera d’explicar la Trinitat: tres Persones i un sol Déu.
Sant Joan Sarkander, prevere i rector de Holleschau, màrtir del secret de confessió, a la república Txeca (+ 1620).
