Recordem avui santa Victòria. Era una noia cristiana que vivia a l’antiga Tíbur (actualment Tívoli, al Laci), i amb altres cristians, formaven una comunitat de deixebles de Jesucrist. Havent-se consagrat a Crist, refusà el matrimoni amb un pagà i es negà a oferir sacrificis als falsos déus. Aleshores, se li mutilà la llengua i se la condemnà a ser envestida per un brau a l’amfiteatre. Però la força de la seva fe aconseguí per ella la victòria. Tot això succeí cap al 250, essent Deci l’emperador. La companya de Victòria, Anatòlia, també va ser martiritzada pel fet de ser cristiana. El martiri d’aquestes santes es documenta al s. IV i al s. VI s’escriu la seva història. Santa Victòria és representada a l’església de Sant Apol·linar el Nou de Ravenna, al mosaic del seguici de santes verges que acompanyen Jesucrist, l’Anyell de Déu. La festa d’aquestes santes antigament se celebrava el 10 de juliol, i a partir del martirologi escrit per Beda el Venerable (s. VIII), es fixà el 23 de desembre. El 1669 les relíquies van ser traslladades a París i es popularitzà la seva devoció, especialment estimada pels Borbons. Es representa vestida amb túnica romana, amb un pal·li i amb el monograma de Crist “XP” damunt del pit. Té una llança a la mà o un punyal clavat al pit que fa referència a la seva execució. Les mares l’invocaven per tal que no els manqués llet per alimentar els seus nadons i li oferien pits de cera o de metall. En aquesta diada es beneïen pans que es menjaven sucats amb llet i es distribuïa el fil de santa Victòria eficaç per tal que les dides i les mares poguessin alletar els nadons. Algunes vegades es confon amb la santa Victòria, germana de sant Iscle, venerats el 17 de novembre. Durant un temps va ser un patronímic força conegut i relacionat amb les llevadores i dides.
Altres sants recordats aquest dia són
– Sant Iu o Ivó, bisbe de Chartres. Morí el 1116.
– Sant Torlak bisbe de Skalholt, a Islàndia on morí el 1193.
– Sant Joan Cancio, també conegut com a sant Joan de Kety. Nascut a Polònia, fou ordenat prevere i va ser professor de filosofia i canonge a Cracòvia. Sempre caminant, peregrinà, quatre vegades a Roma i una a Jerusalem. Fou proverbial la seva profunda religiositat i la seva generosa caritat. La veneració popular fou gran ja en la seva vida i més quan morí, el 1473, a Cracòvia. Climent XIII el canonitzà el 1767 i el seu culte s’ha intensificat amb Joan Pau II, ja des que era arquebisbe de Cracòvia.
– El martiri del sant Joan Stone, prevere agustí, el 1539, a Canterbury, amb Enric VIII.
– Santa Maria Margarita de Youville, vídua i fundadora de la Congregació de les Germanes de la Caritat, a Montreal, Canadà, el 1771.
– El martiri del jove de 19 anys sant Josep Cho Yun-ho, el 1866, a Tjyen-Tiyon, Corea.
– El martiri del beat Pau Meléndez Gonzalo, pare de família, a Castellar, València, el 1936.
I amb la darrera de les antífones, aclamem el Senyor que arriba dient: “Oh Emmanuel, rei i legislador nostre, esperança i salvació de les nacions, veniu a salvar-nos, Senyor, Déu nostre”.
