Remarquem avui la commemoració de santa Verònica (que s’anomenaria Berenice), deixeble del Senyor (s. I). A la llegenda -conglomerat d’antigues narracions apòcrifes- se la fa filla del rei d’Edesa, anomenada Berenike, i seria l’hemorroïsa guarida per Jesús. Davant Pilat, hauria fracassat intentant de testificar a favor del Senyor si bé s’hauria fet amb seu autèntic i miraculós retrat. L’errònia transcripció llatina del seu nom, evocaria la “imatge autèntica” i se la transformà en una atrevida dona que, al camí del Calvari, eixugaria el rostre sangonós del Natzarè i Aquest, agraït, li estampà el rostre a la tovallola.

Finalment, maridada amb el publicà Zaqueu, evangelitzà la Provença. Ben cert que, més enllà de la realitat històrica, simbolitza les dones senzilles i fidels que, amb intrepidesa, serveixen el Senyor: tantes n’hi ha, gràcies a Déu! Així la Verònica gaudeix del privilegi de flanquejar l’altar de la Confessió, a Sant Pere del Vaticà, doncs són les persones com ella les que sostenen la grandesa de l’Església. Allà, amb gest de sorpresa, sembla estranyar-se dels que malden per enfilar-se a la glòria de Bernini com oblidant que on,  el Poble de Déu descobreix el rostre de Crist, és en la generosa actitud de servei dels senzills i dels nets de cor. És patrona dels fotògrafs, dels reporters gràfics, de les rentadores i les planxadores.

També recordem avui

• Sant Andreu Corsini, bisbe de Fièsole. Morí el 1373.

• El martiri del beat Joan Speed, a Durham / Anglaterra, el 1594, seglar per haver ajudat a capellans catòlics, amb Isabel I.

• El martiri de sant Joan de Brito, prevere jesuïta, a Urgur / Índia, el 1693.

• La beata Isabel Canori, esposa i mare de família, que va viure i morir a Roma el 1825. És invocada com a protectora del matrimoni, de la fidelitat, la castedat i l’abnegació.

• La beata Maria Anna Rivier, fundadora de la congregació de les Germanes de la Presentació. Morí el 1838 a Thueyts / França.