Recordem avui santa Leocàdia (si bé a casa nostra és coneguda per santa Llogaia). El seu culte tingué destacà a l’Església visigòtica, especialment a partir del començament del segle VII. Venerada com a màrtir de Toledo, els concilis i els arquebisbes toledans en van propagar la devoció. La història de la seva passió, molt tardana, ens explica que era una noia que, per ser cristiana, va ser bastonejada cruelment i tancada en una presó on morí adolorida en veure que no era possible consolar altres màrtirs que hi eren turmentats. Succeí a començament del segle IV. Si bé actualment es considera màrtir, a l’Església Visigòtica era venerada com a confessora, en el sentit primitiu d’aquest qualificatiu. Al s. VIII, amb la invasió dels pobles africans a la Península, les seves relíquies van ser traslladades a Oviedo, a Bèlgica i a Soissons. Es representa encadenada i a la presó (o bé amb una torre que representa la presó). Algunes vegades porta una creu a les mans com la que ella es va fer per tal de recordar la Creu de Jesús.
També recordem
– Sant Joan Dídac Cuauhtlantoatzin, aquell home senzill mexicà de l’ètnia txitximeca a qui se li aparegué la Mare de Déu a Guadalupe – Mèxic (+ 1548). Joan Pau II el beatificà (1990) i el canonitzà (2002).
– El martiri del beat Josep Ferrer Esteve, prevere escolapi, a Algemesí, València, el 1936, víctima de la persecució religiosa de la guerra civil.
– El martiri dels beats Recared de los Rios Fabregat, Julià Rodríguez Sánchez i Josep Giménez López, preveres salesians, a Paterna, València, el 1936, víctimes de la persecució religiosa de la guerra civil.
