Felicitem els barcelonins per la celebració de Santa Eulàlia. A Barcelona la veneren com a conciutadana seva –encara que, per ser més exactes, cal dir que seria de Sarrià–, si bé també hi ha qui diu que és el desdoblament de santa Eulàlia de Mèrida, força més venerada a les nostres comarques. La vida i el martiri de l’una i l’altra són reproduccions de santa Agnès i de santa Fe. Així doncs, Eulàlia de Barcelona seria una cristiana adolescent intrèpida que es presentà al pretori de Barcino increpant el jutge perseguidor dels cristians. Dacià va fer torturar al poltre l’atrevida contestatària i tot seguit a una creu en aspes, mentre li esgarrinxaven i cremaven el cos. La noia no deixà de lloar Crist tot ofrenant la vida en mans de Déu com una coloma blanca. Una forta nevada li protegí la nuesa de la burla dels botxins. Seria a principis del s. IV i es documenta al s. VII. Des de la tomba familiar, el 877 va ser traslladada a Santa Maria del Mar i, el 1339, de nou fou traslladada, sota tàlem sostingut per Pere el Cerimoniós d’Aragó i Jaume el Dissortat de Mallorca, al majestuós sarcòfag pisà, a la cripta de la Catedral de Barcelona. Lluís Dalmau la pinta amb la Mare de Déu dels Consellers (1445) i Bartomeu Ordóñez representa el seu martiri al rerecor de la Seu barcelonina (1564). L’onze de setembre de 1714, Rafael Casanova caigué abraçat a la senyera de Santa Eulàlia. Era patrona dels picapedrers. El cert és que la paraula dolça i tendra de l’Evangeli esdevé nua veritat en la figura d’aquesta donzella que, des de l’antigor, es fa constantment present en la vida de la vella i noble ciutat de Barcelona com una ciutadana més. Enmig del trànsit i del tràfec de la gran ciutat, el testimoni de santa Eulàlia encara ressona en el cor de tants creients que cerquen, treballen i esperen en i per una Església senzilla, propera, nítida i vetllant la proximitat de l’estimat Espòs per tal que la seva llum impregni els neguits de tots els homes i dones.
També se celebra avui:
– Sant Benet d’Annià, abat benedictí i reformador monàstic i propagador de la reforma litúrgica. Morí a Karnelimünster, Aquisgrà, Westfàlia (+ 821).
– El martiri dels beats Thomas Hemmerford, Jack Fenn, John Nutter, John Munden, George Haydock, preveres diocesans, a Tyburn, Anglaterra, el 1584, amb Isabel I.
