Commemorem la dedicació o inauguració de les basíliques romanes de sant Pere del Vaticà i sant Pau a la Via Ostiense de Roma. Aquestes basíliques construïdes damunt de les tombes dels apòstols sant Pere i sant Pau, són una invitació a la unitat de les esglésies, tan diverses en els seus orígens però sempre tendint a fer realitat la comunió amb el Senyor. La de Sant Pere del Vaticà la féu construir Constantí, s’hauria consagrat cap al 350 pel papa Silvestre i renovada en ple Renaixement (s. XVI), no pas sense polèmica. La de Sant Pau, a la via Ostiense, també n’inicià la construcció Constantí, però fou consagrada cap al 390 pel papa Sirici i, després d’un incendi devastador, consagrada de nou el 1854.
També és l’aniversari de la dedicació de la catedral de Barcelona. La catedral apareix citada amb el títol de la Santa Creu, el 599, i s’hauria construït damunt d’una basílica paleocristiana. Reconstruïda després de la Reconquesta, el 877 recollia les relíquies de santa Eulàlia rebent el doble títol de la Santa Creu i de Santa Eulàlia. Destruïda durant la invasió d’Al-Mnsur, s’edificà de nou i es consagrà el 18 de novembre de 1058. El 1298 s’inicià la construcció de la catedral gòtica i durà uns 150 anys, si bé la façana, el cimbori i les torres es construïren entre el 1887 i el 1912 (neogòtiques).
I avui és sant Romà. Era diaca de Cesarea, Palestina. Estant de visita a Antioquia es desfermà una persecució contra els cristians. Amb la seva paraula, encoratjava els creients a romandre fidels. Denunciat, empresonat i forçat a renunciar a la fe, l’Esperit l’enfortia i continuava predicant l’Evangeli. Se’l condemnà al foc, però persistia proclamant la seva fe. Se li tallà la llengua i, meravellosament, encara anunciava l’Evangeli motivant noves conversions. Finalment, morí a la forca. Era el 18 de novembre del 303, essent emperador Gal·leri. Eusebi de Cesarea ens ressenya aquest martiri i sant Joan Crisòstom en fa l’elogi. El seu culte, molt popular a Orient, arrelà a Occident. Venerat a l’església visigòtica, el canta Prudenci. En alguna narració l’acompanya en el martiri un vailet bon amic seu i venerat juntament amb ell amb el nom de sant Barula. Se l’invoca per guarir-se de dificultats de la parla, especialment dels infants, i es diu “Sant Romà, doneu-me un parlar clar!” Tot passant oli de la seva llàntia per la llengua de l’infant. Anunciant la proximitat de l’hivern, es diu que per Sant Romà, la neu baixa al pla. Alguna vegada, equivocadament es representa amb hàbits abacials. Amb encert se li posa el llibre de l’Evangeli a una mà (o una creu) i, a l’altra, la seva llengua tallada. També se li posa una soga al coll.
I es recorden també avui:
L’abat de Cluny sant ODÓ que morí a Tours el 942.
El martiri dels beats Lleonard Kimura, jesuïta, Andreu Murayama Tokuan, Cosme Takeya, Joan Yoshida Shoun i Domènec Jordi, a Nagasaki, Japó, el 1619.
Santa Rosa-Filipina Duchesne, verge, religiosa del Sagrat Cor, a Saint Charles, Missouri, el 1852.
El martiri de la beata Carolina Kózka, noia de 16 anys, màrtir de la puresa, a Wal-Ruda, Polònia, el 1914.
El martiri de les beates Maria Gabriela Hinojosa Nvaveros i 6 companyes, religioses de la Visitació de Nostra Senyora, a Mardrid, el 1936, víctimes de la persecució religiosa de la guerra civil.
