Destaca avui la commemoració de sant Robert de Bel·larmino, bisbe i doctor de l’Església. Nasqué a Montepulciano el 1542 i era nebot del papa Marcel II. Entrà a la Companyia de Jesús als 18 anys. Teòleg, diplomàtic i escriptor, fou professor a Lovaina, rector del Col·legi Romà, provincial a Nàpols, cardenal, arquebisbe de Càpua. Es relacionà amb 15 papes participant en l’elecció de tres. I no deixà mai la catequesi amb mainada fent-se admirar per la senzillesa, el bon tracte, els encertats consells, el rigor dels plantejaments. Morí l’any 1621. Pius XI el beatificà, canonitzà (1930) i declarà doctor de l’Església. A l’església de Sant Ignasi, prop de la tomba del seu deixeble sant Lluís Gonzaga, també s’hi venera la seva tomba.
També recordem sant Lambert de Maastricht. Era de família noble i va formar-se al costat del bisbe sant Teodard i esdevingué el seu successor a la seu de Tongres. Enmig de problemes dinàstics del segle VII, li van donar la jubilació anticipada i el forçaren a retirar-se a l’abadia de Stavelot. Cap al 670 van reintegrar-lo i el nomenaren bisbe de Masstricht. El seu zel pastoral va ser admirable. Crític amb el comportament irregular del rei, va ser assassinat d’una llançada al 709, a Lieja, víctima les d’intrigues de l’amant del rei i de venjances iniqües. Molt venerat als Països Baixos i germànics, té dedicada la catedral de Lieja i més de cent cinquanta esglésies a la petita Bèlgica. És especialment venerat a Maastricht, Fribourg, Austria, Estiria. Dos dels miracles que se li atribueixen són haver fet brollar una font i haver portat brases enceses recollides en una capa. Se l’invoca per lliurar-se dels atacs d’epilèpsia, de malalties oculars i paràlisi i també de les malalties que afecten l’aviram. Es representa amb els ornaments episcopals, el travessa una llança i sovint l’acompanya un ós. Aquest sant ens recorda que ell, com altres sants, fonamenten la Unió Europea en unes arrels molt més profundes que no pas les estrictament comercials i econòmiques. El refrany diu que al bací de sant Llambert, qui més hi té, més hi perd.
Recordem també santa Hildegarda de Bingen, verge i doctora de l’Església. Denominada la “sibil·la del Rin”, fou una abadessa benedictina, experta en medicina natural, escriptora mística i compositora que va viure a Alemanya entre el 1098 i el 1179, quan morí al monestir de Rupertsberg. Els seus assoliments van ser remarcables i insòlits per una dona de la seva època. Va cartejar-se amb papes i emperadors esdevenint una figura diplomàtica. Si bé ja era venerada, el 2012 fou inscrita al catàleg o cànon dels sants per Benet XVI. La figura d’aquesta santa es va difondre el 2009 a la pel·lícula VISIÓN dirigida per Margarethe von Trotta i protagonitzada per Barbara Sukowa.
Aniversari de la dedicació de la catedral de Vic. Es sap que, a l’inici del s. VI, hi havia una comunitat cristiana a la capital d’Osona. Al 879 el comte Guifré de Cerdanya feu construir una nova catedral. El 31 d’agost de 1038, l’abat Oliba, consagrà la catedral romànica. L’actual (neoclàssica) fou consagrada el 15 de setembre del 1803.
Altres sants venerats aquest dia són:
Sant Albert de Vercel·li o de Jerusalem, bisbe i legislador del Carmel (+ Palestina, 1214).
També es commemora de la impressió dels estigmes de sant Francesc d’Assís a la muntanya de Verna. (Arezzo, 1224).
