AgÈncia cristiana de notícies

Sant Pere Claver, esclau dels esclaus

Sant Pere Claver, esclau dels esclaus

9 de setembre de 2023

Se celebra avui Sant Pere Claver, prevere jesuïta. Nasqué el 1580 a Verdú (Urgell) en una família de fe arrelada. Per estudiar, anà Barcelona i ingressà a la Companyia de Jesús. Prosseguí els estudis a Tarragona, Girona, Palma on, el porter del convent, el que seria sant Alfons Rodríguez, l’inflamà amb l’espurna missionera. El 1610 s’embarcà cap a Nova Granada (Colòmbia). Ordenat prevere, a Cartagena d’Índies, es consagrà heroicament al servei dels esclaus africans esdevenint “l’esclau dels esclaus”. Morí el 1654. Lleó XIII el canonitzà (1888) i el proclamà patró del servei pastoral als africans esclaus i emigrants.

També, aquest dia, es venera la Mare de Déu del Claustre. Amb aquesta celebració, la ciutat de Solsona perllonga i particularitza la celebració del Naixement de la Verge Maria. L’elegant imatge negra de la Mare de Déu, emblemàtica en l’escultura romànica, es venerava a la canònica agustiniana de Solsona on es col·locaria el 1163. Amb la nova ampliació de l’església (s. XIV) es veneraria a una capella del claustre del monestir. Els solsonins descobriren en aquesta imatge un testimoni de la protecció de Maria damunt seu. Des del s. XV, una confraria ha vetllat per la digna veneració d’aquesta imatge mariana.

I no oblidem de remarcar la veneració del beat Frédéric-Antoine Ozanam. Va néixer a Milà el 1813 i morí a Marsella el 8 de setembre del 1853. Home d’estudis profunds, professor a la universitat de Lió i a la Sorbona, enmig de les inquietuds i dels trastorns propis del s. XIX, s’especialitzà en els primers poetes franciscans italians i s’esforçà per donar a conèixer el missatge positiu de la història de l’Església. Però no fou únicament un romàntic sinó que es preocupà per viure i promoure un cristianisme compromès i profund compartint inquietuds amb altres intel·lectuals cristians. Els seus ideals socials es consideren predecessors de la Rerum Novarum (1893). Admirador de l’estil de sant Vicenç de Paül, el 1833 fundà les Conferències de Sant Vicenç de Paül, una institució moltes vegades injustament caricaturitzada, però que s’ha esforçat per canalitzar dignament l’esforç col·lectiu i eclesial de servei als més pobres. A Catalunya, es fundaren el 1857. Quan el 1950 es fundà Caritas, les supliria a moltes parròquies. Era present a 97 estats i agrupava 400.000 voluntaris, una autèntica ONG avant la lettre. Considerant-lo un seglar modèlic, Joan Pau II el beatificà el 1997.

I encara, avui també es recorden:

Sant Otger, missioner, que morí a Meaux, el 713.

Santa Maria Toríbia, més coneguda com a santa Maria de la Cabeza, esposa de St. Isidre (Madrid s. XI).

El martiri del beat Jordi Douglas, prevere diocesà, a York / Anglaterra, el 1587, amb Isabel I.

Brugada
Martirià Brugada

Col·labora
amb flama

Descobreix com pots ajudar-nos a treballar per una informació eclesial de qualitat, rigorosa i compromesa amb els valors evangèlics.

col·labora
Cerca el teu Sant

Selecciona les dates:

Calendari
Alphabet