Avui és el primer Diumenge de Quaresma i tot llegint l’evangeli (Lc 4, 1-13), Jesús ens convida a assumir que caminem enmig d’un món aspre i hostil però que hem de deixar-nos portar per l’Esperit i, malgrat les dificultats, fer-lo present en el desert del nostre món sense deixar-nos seduir pels miratges seductors del món, del dimoni i de la carn.
Commemorem sant Pacià. Fent honor al seu nom, era un home de pau i el poble el va elegir per bisbe de Barcelona. El mateix sant Jeroni, contemporani seu, ens en dóna aquest bon perfil: “Pacià, bisbe de Barcelona, en les proximitats dels Pirineus, home acurat en l’oratòria, famós per la seva vida i paraula, va escriure alguns opuscles, entre els quals hi ha el “Bèrbol”, i contra els novacians; va morir ja molt vell en temps del príncep Teodosi”. Aquest bisbe, honor de la seu barcelonina, morí a l’entorn del 390. Sant Jeroni també s’exclama per les qualitats del fill de sant Pacià, Nummi Emilià Dextre. Sant Pacià, noble i bon coneixedor dels clàssics, en un dels seus escrits avui desaparegut —Cérvol— advertia sobre els excessos de les festes nadalenques i de l´hivern. En un altre escrit –Parènesi– ens parla de la doctrina i de la pràctica entorn del sagrament de la Penitència als primers segles i n’ofereix una visió generosa contra el rigorisme excloent dels novacians. Altres escrits seus ens parlen del baptisme i dels novacians. Una de les seves frases conegudes diu “Cristià és el meu nom i Catòlic el meu cognom”. Les seves relíquies es veneren a la basílica barcelonina dels Sants Just i Pastor. El bisbe de Barcelona Joan Dimas Lloris (1576 / 1598), va propagar el seu culte. Des de fa setanta-cinc anys aquest Pare de l´Església té dedicada una parròquia de la Ciutat Comtal com també la Facultat de Teologia de Catalunya.
També es commemora avui a santa Francesca Romana. Nasqué al popular barri del Trastévere, a Roma (1384) en una família acomodada, i fou emmaridada als tretze anys. Del matrimoni en nasqueren tres fills. De gran noblesa d’esperit, sensible i dona de pregària profunda, la seva vida es centrà en l’atenció a la família i als més pobres. Per ells, mendicava i fundà les Oblates Olivetanes de Tor’de’Spechi, singular institució dedicada a l’atenció dels pobres que esdevingué comunitat religiosa. Experimentà la proximitat de Déu de forma singular i veia com l’acompanyava el seu àngel en els racons més foscos de la ciutat de Roma. Quan enviudà (1436), s’integrà a la comunitat de la que en fou escollida superiora fins el moment de la mort, el 9 de març del 1440. Contemporània al gran cisma de l’Església, enmig d’una Roma difícil i desgavellada, fou senyal de pau i d’esperança. Pau Vè la canonitzà el 1608 i és venerada a Santa Maria Nuova, ara també coneguda amb el seu nom. Pius Xè la proclamà patrona dels conductors, ja que l’àngel de la guarda sempre l’assistia i, a Roma, aquest dia es beneeixen els cotxes.
També es commemora sant Gregori de Nissa , bisbe i pare de l’Església, que morí a Sebaste (+ 394).
I aquest dia, quan tenia 14 anys, al poble de Mondonio (prop de Torí) morí el noi sant Domènec Sàvio, deixeble de sant Joan Bosco (1857). La celebració litúrgica és el 6 de maig.
