Sant Marcel·lí de Champagnat. Fill d´una família camperola, va néixer el 1789 a Marlhes, prop de Lió. Impactat pels fets de la Revolució Francesa, va decidir fer-se capellà compartint estudis i preocupacions amb el que seria sant Joan-Maria Vianney. Ordenat el 1816, poc després, a La Valla, començà a treballar per l’educació dels infants amb l’ajut de dos col·laboradors. Així s’iniciava l’Institut dels Germans Maristes. La seva vida s’anà buidant del tot per tal d’oferir una pedagogia integral al servei de tot l’home, una ensenyança activa, intuitiva que tenia per eix el mateix Déu. Morí als 51 anys a Hermitage el 8 de juny del 1840. El 1955 Pius XII va proclamar-lo beat i el 1999 va ser canonitzat. 

Sant Norbert de Xanten. Nasqué a Renània de família noble (c. 1080). Tenia 35 anys quan visqué un fet semblant al de Saule camí de Damasc. Així inicià un projecte d’apostolat i de reforma que no sempre fou comprès. El papa Gelasi II l’animà a prosseguir la seva iniciativa. A Premontré, fundà el primer dels seus monestirs on, de portes endins, es viuria una estricta observança monàstica i, de portes enfora, es treballaria pastoralment (1130). Fou bisbe de Magdenburg i morí el 1134. 

Sant Felip, un dels diaques que ens presenta els Fets dels Apòstols.

El beat Guillem Greenwood, monjo cartoixà i màrtir, a Londres, el 1537, amb Enric VIII. 

Els sants màrtirs Pere Dung , Pere Thuan, pares de família i pescadors, i Vicenç Duong, pagès , a Lung- Mi / Tonkín- Vietnam, el 1862.

El beat Josep Maria Peris Polo, prevere i rector del seminari de Barcelona, màrtir (+ 1936). 

Sant Rafael Guízar Valencia, bisbe de Veracruz / Mèxic, que morí el 1938. 

Beat Innocenci Guz, prevere franciscà i màrtir, a Sachsenhausen – Alemanya, el 1940, víctima del Nazisme.

Les esglésies luteranes recorden Heinrich Schöder, missioner a Sud-Àfrica i màrtir, el 1883. 

Les esglésies d’Anglaterra i Episcopal recorden amb veneració Ini Kopuria, fundador de la Fraternitat Melanèsia que morí el 1945.