Avui celebrem l’evangelista sant Lluc. Se’l fa originari de Síria. Sant Pau ens diu que era metge i company seu. Evangelitzaria l’Acaia i Beocia, on moriria de vell. Els diumenges d’aquest any hem anat llegint l’Evangeli que ell va escriure. També escriví el llibre dels Fets dels Apòstols. Més enllà de llegendes que diuen que pintà i esculpí icones i imatges de la Mare de Déu, és el qui millor ens fa conèixer la fesomia de Maria de Natzaret, la dona que ha estat més pintada pels artistes. En iniciar l’Evangeli amb el sacrifici de Zacaries, el símbol del Tetramorf que se li atribueix és el vedell alat. I quan algú és fa pesat se li diu que té uns aires com l’ocell de sant Lluc. Instruments quirúrgics, un pinzell a la mà, una icona de Maria… són atributs seus. I el porc, mata’l per sant Lluc, i posa la verema al cup. Per sant Lluc, la castanya cau del pelluc, i al cap de nou dies, a fira la duc. I per sant Lluc, sembra, pagès, tant si és mullat com si és eixut. I quan s’està cansat no hi ha com encomanar-se a les llenties de sant Lluc. Hi ha estudis molt interessants sobre les seves relíquies a Pàdua (el cos) i a Praga (el crani). Aquest evangelista és patró dels cirurgians, dels pintors i de l’art litúrgic.
També es commemora avui el martiri de san Isaac Jogues, prevere jesuïta, que morí a Ossernon / Canadà el 1646 i que, de fet, es celebra la seva festa demà.
