Acabem el juliol celebrant:
- Sant Ignasi de Loiola. El menut dels tretze germans de la noble família dels Loiola (Azpeitia, 1491), Iñigo de Recalde fou educat a la cort de Ferran d’Aragó buscant, pel camí de la milícia, fama i prestigi. Defensant Pamplona (1521) el ferí una bomba i, durant la llarga convalescència, inicià un itinerari de renovació que, passant per Manresa, Montserrat, Barcelona, Jerusalem… quallà en la proposta dels Exercicis Espirituals (1523) per a discernir una resposta a Jesús de Natzaret. Al cor el món cultural d’aquell temps, el seu itinerari esdevé col·lectiu i fundà la Companyia de Jesús (Montmartre, 1534) amb Francesc Xavier, Pere Fabre… A Roma, i amb la mirada posada a Jerusalem, l’itinerari esdevingué eclesial i el papa Pau III aprovà la Companyia (1540). Morí el 31 de juliol del 1556 i va ser canonitzat el 1622.
- Els sants Cels i Nazari. Segons Paulí, els seus cossos van ser retrobats, amb evidents mostres de violència, per sant Ambrós (cap el 395) en un jardí a les afores de Milà, on es conservava la memòria de les tombes d’uns màrtirs de la persecució de Dioclecià, feia noranta anys. S’erigí un monestir damunt la tomba de sant Cels i el cos de sant Nazari fou traslladat a la basílica construïda a Milà i inicialment dedicada als apòstols (386) i, a partir d’aquest moment, denominada de Sant Nazari. A partir del s. V circula una història de passió dels dos màrtirs. Segons aquesta redacció del tot fabulosa, Nazari hauria estat batejat a Roma pel papa Linus. Fugint de la persecució, a Milà, conegué a Gervasi i Protasi. Posteriorment es va retirar a Cimiez, al costat de Niza, on una dona li confià el seu fill Cels. Posteriorment, els dos nois fugiren a Treveris on haurien esta arrestats i conduits a Roma i, finalment, a Milà van ser decapitats i van ser enterrats prop de la porta Romana on van ser retrobats dintre del mateix segle. La història és inconsistent, però el culte ve avalat pel mateix sant Ambrós. Es representen aparellats, Nazari com un home madur i Cels com un vailet efèbic, a l’estil dels clàssics grups de mestre i deixeble. Es constata la seva veneració a la península ja a l’època visigòtica.
- Beat Everard Hanse, prevere i màrtir, a Londres / Anglaterra, el 1581, amb Isabel I.
- Beat Joan Francesc Jarrige de la Morélie du Breuil, prevere i màrtir, a Rochefort / França, el 1974, víctima de la Revolució Francesa.
- Els sants màrtirs Pere Doan Long Quy , prevere, i Manuel Le Van Phung, a Cay Met / Conchinchina, el 1859.
- Els beats màrtirs Dionís Vicente Ramos, prevere, i Francesc Remón Játiva, dominics, al Granollers / Barcelona, el 1936, víctimes de la Guerra Civil.
- El beat Jaume Buch Canals, nascut a Bescanó / Girona, religiós salesià i màrtir, a València, el 1936, víctima de la Guerra Civil.
- Beat Miquel Ozieblowski, prevere i màrtir, al camp de concentració de Dachau / Baviera, el 1942, víctima del nazisme.
- Beat Francesc Stryas, màrtir, a Kalisz / Polònia, el 1944, víctima del nazisme.
- Beata Zdenka Schelingova, verge i màrtir, religiosa de la Caritat e la Santa Creu, a Trnava / Eslovàquia, víctima del comunisme, el 1955.
