Commemorem avui sant Hilari, bisbe de Poitiers i doctor de l’Església. Va néixer el 320 a Poitiers mateix. Ja adult, va fer-se cristià i, tot i ser casat, va ser aclamat pels creients com a bisbe de la seva ciutat (350). El seu nom significa “alegre”. Especialment al concili de Selèucida (359) va defensar la divinitat de Jesús, la misteriosa profunditat de l’Evangeli i la transcendència del cristianisme. Estudià l’arrianisme i lluità ardorosament contra les seves viperines influències, com recorda la llegenda d’haver fet fora les serps de l’illa Gallinària a Albenga. Per això és invocat contra les picades de serp. Va escriure llibres dedicats a la Trinitat i himnes litúrgics. Constantí l’exilià a Orient i, d’allà, de nou rebotit a Occident. Va promoure la vida monacal i, entre els seus deixebles més insignes, destaca sant Martí de Tours a qui adoctrinà i batejà. Morí el 367 i és molt venerat a la regió del Poitou. També té dedicat un municipi de la Selva.
També és:
– Sant Remigi, bisbe de Reims, que batejà el rei Clodoveu (+ 530).
– Sant Gumersind, prevere màrtir, víctima de l’Islamisme, a Còrdova, el 852.
– El martiri dels sants Domènec Pham Trong, Lluc Thin (el fill) i Josep Pham, a Nam-Dinh, Tonkin, el 1859.
– El martiri del beat Emili Szramek, prevere diocesà, al camp de concentració de Dachau, Baviera, el 1940, víctima del nazisme.
