Celebrem aquest dia sant Fruitós o Fructuós, bisbe de Tarragona, i els seus diaques els sants Auguri i Eulogi, màrtirs. Cal situar-se a la meitat del s. III, a la persecució de Valerià i Gal·liè contra els responsables de les comunitats cristianes. A la presó, Fruitós batejà el catecumen Rogacià. El tribunal sentencià que Fruitós i els seus diaques havien de ser cremats vius. El trasllat a l’amfiteatre de Tarragona on s’executaria la sentència, es convertí en una manifestació de suport als màrtirs. Fruitós, en pujar a la pira, adreçà als seus cristians paraules d’encoratjament i de promesa. Encesa la pira, els cordills que li estacaven les mans es consumiren ràpidament, caigué de genolls i, amb els braços en creu i ple d’alegria, morí pregant Déu.
El llibre de la saviesa afirma que quan el Senyor visita els justos, s’alcen com una flama, com les guspires que incendien el rostoll. Aquesta poètica afirmació es feu crua realitat en aquests homes que, des de l’amfiteatre de Tarragona aconseguiren escampar les guspires de l’Evangeli als camps de la nostra terra on hi han donat fruits elogiosos i esperançadors de vida cristiana. Després del martiri, els cristians, recolliren els ossos calcinats rentant-los devotament amb vi. Era el 21 de gener del 259. Les actes d’aquest martiri són considerades de les més autèntiques, copiades dels registres del tribunal, i d’una rica tradició manuscrita. El ressò de les actes estengué el seu culte a les comunitats de l’entorn occidental del Mediterrani, si bé es va diluir al inici de l’edat mitjana. El poeta Prudenci i sant Agustí van exaltar aquest martiri. Fruitós, amb els ornaments litúrgics i amb una foguera als peus o amb foc a les mans, acompanyat dels seus diaques, és invocat per protegir els arbres fruiters, que aquests dies comencen a treure florida
També celebrem
- El martiri de sant Albà Roe, monjo benedictí, i Tomàs Green, prevere diocesà, a Londres el1642, amb Carles I.
- El martiri dels beats Joan Baptista Turpin du Cormier i tretze companys, preveres franciscans, a Laval / França, el 1794, víctimes de la Revolució Francesa.
- El martiri de sant Joan Ni Youn Il, pare de família, pagès i catequista, a Toi-kon / Corea, el 1867.
