Si bé són pocs els nois i noies que, sense haver estat màrtirs, són venerats al santoral, avui recordem, com a sants, els germans Marto, Francesc i Jacinta, vidents de la Mare de Déu a Fàtima (el 1917), que moriren a Aljustres (+ 1919), 11 anys (Jacinta), i a Lisboa (+ 1920), amb 10 anys (Francisco). Són invocats contra el grip i per demanar la pau.
El santoral també recorda el beat Maurici Proeta. Va nèixer a Castelló d´Empúries (Alt Empordà), al carrer Sant Marc, on el seu pare hi feia de tintorer. Ingressà de novici al convent dels agustins posat sota l’advocació de Sta. Maria Magdalena. Els religiosos van enviar el jove a estudiar a les universitats de Barcelona, de Lleida i de Tolosa on sempre destacà per la seva erudició. Acabats els estudis, es dedicà a la predicació i va demanar ser enviat al Nord d’Àfrica per anunciar-hi l’Evangeli. Els seus comvilatans no volien deixar-lo marxar de Castelló, però ell va burlar-ne la vigilància. Algú diu que fins i tot va expulsar-se la pols de les sandàlies fent referència a una indicació evangèlica. Primer a Tunísia i tot seguit a Argèlia, va dedicar-se a consolar cristians captius i a apropar els musulmans al missatge de Jesús amb seu ensenyament encertat i amb el seu estil evangèlic. De retorn a la seva terra, va emmalaltir i es recollí a Ciutat de Palma, al convent agustí d’Itria on hi morí al 1546. Companys i comvilatans van venerar aviat el seu record que encara perdura als nostres dies. Com ell, altres empordanesos han anat a terres llunyanes per entregar la seva vida al servei de l’Evangeli. D’aquesta mena d’homes han estat un altre fill de Castelló, Mn. Joan Alsina -assassinat a Xile al 1973- i el P. Joaquim Vallmajor, nascut a Navata i assassinat a Rwanda al 1994.
També es commemoren avui
- El martiri del beat Tomàs Pormort (Whitgift), prevere diocesà, a Londres, el 1592, amb Isabel I
- El martiri de la beata Júlia / Stanislawa Rodzninska, religiosa de la congregació de les germanes de Sant Domènec, al camp de concentració de Stutthoff / Polònia, el 1945, víctima del nazisme