Entre els sants que es commemoren avui, recordem sant Salvi, bisbe. Sant Gregori de Tours (+ 594), que es tenia per amic seu, en redactà una elogiosa biografia a la Historia Francorum. Després d’exercir d’advocat, sant Salvi es retirà a un monestir on vivia austerament. El 574 va ser elegit bisbe d’Albi i treballà amb zel per implantar i consolidr-hi l’Evangeli. Va viure intensament la caritat a favor dels presoners i dels empestats. Quan morí (584), fou enterrat amb gran veneració al monestir d’Albi que porta el seu nom.
Un altre sant que es commemora és sant Nicolau de Tolentino, bisbe. Nascut el 1244, el nom li va ser escollit en agraïment a sant Nicolau de Bari a qui els pares li havien demanat un fill. Va viure a la ciutat italiana de Tolentino on morí el 10 de setembre de 1305. Va formar part d’una comunitat d’agustinians vivint amb rigor els consells del sant bisbe d´Hipona i així també els de l´Evangeli. No és estrany, doncs, que la netedat de la seva vida, tant les paraules com les obres, va transmetre constantment el missatge radiant de Jesucrist, l’astre lluminós que sempre el guià (com es recorda a les seves representacions iconogràfiques). Eugeni IV el canonitzà el 1446. Se l’invoca per protegir-se de malalties contagioses de les quals també es recomana preservar-se’n utilitzant altres mètodes profilàctics. També es considera protector dels agonitzants i patró de les Ànimes del Purgatori. Entre les representacions artístiques d’ell destaquen les de Piero della Francesca, Benozzo Gozzoli, Rafael, Zurbarán…
I si bé el 6 de febrer es veneren els vint-i-sis sants màrtirs del Japó, , encapçalats per sant Pau Miki, es veneren avui una altra colla dels màrtirs del Japó, beatificats per Pius IX el 1867, que continuen conservant aquesta consideració, més jurídica que teològica. Entre ells hi ha infants, adolescents, joves, pares i mares de família, avis, religiosos locals i estrangers… Quatre d’ells són catalans. El primer és Joan de Santa Marta, capellà franciscà nascut a Prades (Baix Camp) i que des de Sevilla s’embarcà a Filipines. Dos anys més tard fou enviat al Japó i va ser empresonat a Kyoto. Al cap de tres anys, fou decapitat a Macao, el 16 d’agost de 1618. El segon és Jacint Orfenell i Prades que era dominicà del Maestrat i fou enviat a les Filipines i al Japó. A Nagasaki, fou cremat viu el 10 de setembre del 1622, amb altres cinquanta-dos cristians. El tercer és Lluís Eixarc i Bertran, nebot de sant Lluís Bertran, que va ser batejat a Santa Maria del Mar (Barcelona) i va ser dominicà enviat a Filipines i al Japó. Morí cremat a Omura el 29 de juliol de 1627. El quart és Domènec Castellet i Vinyals, dominicà nascut a Esparraguera (Baix Llobregat), treballà a les Filipines i al Japó. Fou cremat viu el 8 de setembre de 1628 a Nagasaki. Les raons de la persecució és una amalgama de gelosies, recels a la influència occidental, intrigues político-religioses, zel imprudent… Però l’Evangeli sempre brillà en les seves actituds. I les execucions van ser ocasió de lloança a Déu que per ells feia visible el seu perdó. Havien passat uns setanta anys de la mort de sant. Francesc Xavier al Japó (1552) i just se’n celebrava la canonització (1620). L’Església al Japó quedà sobtadament desestructurada però els fruits no es van fer esperar en una església que creixeria forta i pròspera.
- El martiri de sant Ambrosi Barlow, prevere benedictí, a Londres / Anglaterra, el 1641.
- El martiri del beat Jaume Gagnot, prevere carmelita, a Rochefort / França, el 1794, víctima de la Revolució Francesa.
- També es recorda avui el beat Francisco Gárate, germà jesuïta que morí a Deusto, el 1929.
