Recordem avui la Mare de Déu del Roser. Aquesta advocació mariana ens presenta i ens apropa a Jesucrist anomenant-lo Roser,  una denominació ben poètica, doncs Déu plantà aquest Roser en Maria i,  per Pasqua, floreix sumptuosament, com recordem en els misteris del Rosari, un estil de pregària que apropa als moments clau de la vida de Jesús. La devoció del Rosari s’atribueix a St. Domènec (+ 1227). Però el recitat litànic de l’avemaria ja es coneixia com a salteri alternatiu, a l’estil dels mantres orientals o l’hesiquia patrística. Sant Pere Màrtir (+ 1252) inicià les associacions o confraries marianes; Alan de Rupe (+ 1478), comentà el  Rosari de la Benaurada Verge Maria; Albert de Castello, l’estructurà (1521), sant Pius V, el  consagrà i, després de Lepant (1571), n’implantà la festa. Moltes famílies han enfortit la fe tot resant el Rosari i, a gairebé totes les parròquies, ha estat viva la confraria o grups de persones que l’han resat devotament.

També es commemoren:

• Sant Marcel de Càpua / Campània, màrtir de finals del s. III o inicis del s. IV.

• Els màrtirs sant Sergi i sant Bacus, a Rosafa / Síria, el 305.

• El martiri del beat Joan Hunot, prevere i màrtir, a Rochefort / França, el 1794, víctima de la Revolució Francesa.

• El martiri del beat Josep Llosà, diaca i religiós caputxí, a Benaguasil / València , el 1936, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.