Recordem avui la Mare de Déu venerada a Loreto, el santuari marià més famós d’Itàlia. Amb aquesta advocació és la patrona de la navegació aèria (parapent, ala delta… ) commemorant que una part considerable de la casa de Maria a Natzaret fou trasllada a aquest indret, en aquell moment un bosc de llorers. La llegenda parla que foren uns àngels que van traslladar la construcció des de Palestina. Sembla, però, que fou la família “de Angelis” qui en promogueren i en sufragaren el trasllat. El santuari ha estat visitat per més de 50 papes, més de 200 sants reconeguts, emperadors, reis i milers de pelegrins. I arreu es reciten les lletanies “Lauretanes” (o sigui, de Loreto) que acompanyen el darrer tram del pelegrinatge al santuari i que també clouen sovint el res del Rosari. Que Maria ens ajudi a enlairar-nos cap a la mansió eterna.
També recordem la donzella i màrtir santa Eulàlia de Mèrida. Prudenci (348 – 410) explica que era una noieta de gairebé tretze anys que fou martiritzada a Mérida a la persecució de Dioclecià (281-313). Senzilla, neta de cor, compromesa amb Jesucrist, Eulàlia es presentà als lictors confessant la seva fe per estalviar als seus una persecució més acarnissada. Per fer-la abjurar, li esgarrinxaren la pell fins que, fracassat l’intent, fou llençada al foc. Amb lirisme, el poeta afirma que la seva vida s’enaltí amunt talment un colom blanc. La popularitat de la màrtir extremenya conquerí el món cristià antic com recorden tantes parròquies de casa nostra de les que n’és la titular.
Altres commemoracions d’avui són:
El martiri dels sants Edmon Gennings i Suiturn Wells, a Londres, Anglaterra, el 1591, amb Isabel I.
El martiri dels beats Sidney Hogson, Joan Mason i Brian Lacey, a Londres, Anglaterra, el 1591, amb Isabel I.
El martiri dels beats Polidor Plasden i Eustaci White, preveres, el 1591, a Londres, Anglaterra, amb Isabel I.
El martiri de sant Joan Roberts, monjo benedictí, i del beat Tomàs Sommers, preveres, a la plaça de Tyburn de Londres, Anglaterra, el 1610, amb Jacob I.
El martiri del beat Gonçal Viñes Maip, prevere diocesà, a Vallès, València, el 1936, víctima de la persecució religiosa de la guerra civil.
El martiri dels beats Antoni Martín, prevere, i Agustí Garcia Calvo, religiosos salesians, a Paterna, València, el 1936, víctimes de la persecució religiosa de la guerra civil.
I és l’aniversari de la Dedicació de la catedral de Terrassa. Era la parròquia de Terrassa i estava dedicada al Sant Esperit, ja que l’església, originalment, era la de l’Hospital del Sant Esperit. La construcció actual és dels segles XVI i XVII. L’abat Josep Costa del monestir de Montserrat i fill de Terrassa, beneí l’església el 1621. El 1936 fou incendiada. Restaurada després de la guerra civil, el bisbe de Barcelona Gregori Modrego la consagrà el 10 de desembre del 1950. El 1951 rebé el títol de Basílica Menor. El 2004 rebé la dignitat de catedral de la nova diòcesi de Terrassa. Bona part de la decoració escultòrica, especialment al presbiteri, és obra de l’escultor Enric Monjo.
