AgÈncia cristiana de notícies

Joan Bosco, patró dels il·lusionistes

Carlo Felice Deasti, Don Bosco, Torino, 1887

Joan Bosco, patró dels il·lusionistes

31 de gener de 2025

Acabem el mes celebrant sant Joan Bosco, prevere i fundador. Nascut a Castelnuovo d´Asti (1815),  era capellà de Torí. Per pagar-se els estudis, treballà en diverses feines: cambrer, sastre, sabater, fuster, ferrer… Feia de catequista servint-se del  il·lusionisme i les acrobàcies per atreure i engrescar la mainada. Dedicà la seva vida als nois de carrer d’aquella ciutat industrial i obrí una llar d’acolliment per a joves estudiants i obrers. D’horitzó infinitament ample, projectava i es projectava en Déu mateix. El 1864, per ampliar i donar continuïtat a la seva obra, instituí la Congregació dels Salessians, que, en vida seva, tingué dues-centes quaranta cases on els joves rebien formació professional en un clima càlid i afectuós d’alegre vivència evangèlica.

Les dificultats que li tocà afrontar van ser el recel -d’una mena, per part de polítics i per part d’eclesiàstics, de més malícia-  i l’escassetat de mitjans. Però no li mancà mai l’ajut que fonamentà en Maria Auxiliadora. Amb santa Maria Mazzarello, també promogué la fundació de l’ Institut de Maria Auxiliadora, obra paral·lela per la formació de noies, doncs era inconcebible en aquell context la coeducació, però si que considerà fonamental la promoció de les noies a partir de l’educació i la promoció. Tor un gran “influencer” avant la letre. En la tasca pedagògica que desplegà i en els opuscles que va escriure, manifestà la seva intuïció psicològica.

Visità Barcelona i Girona (maig del 1886). Morí el dia d’avui del 1888. Canonitzat al 1934, ple d’esperança, alegre i treballador, és patró dels mòduls de formació professional i també dels il·lusionistes, dels saltimbanquis, malabaristes, màgics i dels artistes de circ i del cinema. Moreno i amb els cabells rinxolats, es representa amb la cara alegre, amb les mans juntes i mirant amb admiració els seus joves, vestit amb la sotana i l’esclavina, com  dels capellans del seu temps.

També és el dia de

  • La beata Ludovica dels Albertoni, vídua i terciària franciscana, que morí al Trastèvere de Roma el 1533 i que immortalitzà l’escultor Gian Lorenzo Bernini (+ 1680).
  • El martiri dels beats Albà Roe, mojo benedictí, i Tomàs Reynols, preveres, amb Carles I d’Anglaterra, el 1642.
  • El martiri dels sants Agustí Pak Chong-Won, catequista,  i cinc companys, a Corea, el 1840.
  • I a Girona es recorden els sants  Vicenç, Oronci i Víctor, màrtirs de la ciutat dels quatre rius (+ 303).
Brugada
Martirià Brugada

Col·labora
amb flama

Descobreix com pots ajudar-nos a treballar per una informació eclesial de qualitat, rigorosa i compromesa amb els valors evangèlics.

col·labora
Cerca el teu Sant

Selecciona les dates:

Calendari
Alphabet