Tots els sants i tots estem cridats a ser sants. Felicitats a tots en aquesta diada de Tots Sants. Són uns cinc-cents els sants canonitzats oficialment però n’hi ha uns trenta mil de catalogats. Tot i així, el llibre de l’Apocalipsi parla dels “cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d´Israel” i d’”una multitud tan gran que ningú no hauria poguda comptar: gent de tota nacionalitat, races, pobles i llengües”. Per molts que en coneguem i per moltíssims que se’n canonitzin, sempre quedarem curts! A totes les èpoques, les esglésies han venerat aquesta “multitud tan gran”.
L’església siríaca els dedica un dia del temps pasqual; la bizantina, el diumenge immediat després de Pentacosta; l’antiga església irlandesa, el 20 de maig i l’antiga església de Roma, el 13 de maig els venerava a l’antic Panteó -anomenat el Panmartyron- i que Bonifaci IV (el 610) consagrà a Santa Maria i a tots els màrtirs (posteriorment s’hi afegirien tots els confessors). Cristianitzant cultes celtes i d’arrel anglosaxona, sembla que van ser Alcuí de York i el seu deixeble Arnó (s. VIII) els qui introduiren la data del primer de novembre per commemorar tots els sants semblaria per assumir i cristianitzar la festa celta de Samuhin.
El rei Lluís el Piadós i el papa Gregori IV (s. IX) van propagar la diada a tota l’església occidental. I sort en tenim d’aquesta festa, perquè si ens fixéssim únicament en els sants “oficials”, semblaria que només capellans, frares i monges podrien ser sants. Però la colla és molt més gran. La diada té molt relleu al calendari popular com bé ho assenyalen costums i dites: Quan l’octubre és a la fi, de Tots Sants és el matí; per Tots Sants, sembra rostos i plans i qui per Tots Sant ho té sembrat, perilla de quedar enganat;. per Tots Sants menja castanyes i cargols amb banyes; per Tots Sants, guants, capes i mocadors grans; per Tots Sants, panellets, que a les dones fan fer pets; ballades per carnestoltes, batialles per Tots Sants doncs les bogeries de Carnestoltes, per Tots Sants surten a llum. En aquesta diada, el passat i el present del Poble de Déu s’agermanen en la ruta vers la Jerusalem celestial, a l’aplec festiu dels sants entorn de l’Anyell.
També celebrem avui:
El martiri dels beats Pere-Pau Navarro, Dionís Fujishima i Pere Onizuka, jesuïtes, i Climent Kiuyemon, a Ximabara / Japó, el 1622.
El martiri dels sants Jeroni Hermosilla i Valentí Berriochoa, bisbes, i Pere Almató, prevere, dominics, a Hai Duong / Tonkín, el 1861
El martiri del beat Teodor-Jordi Romzsa, bisbe, a Mukacevo / Ucraïna, víctima del comunisme soviètic.
