Aquest dia els lleidatans celebren la Mare de Déu de l’Acadèmia. Es celebrà per primera vegada el 1862 celebrant el patronatge de la Verge Maria de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana de Lleida. Per la importància d’aquesta institució i per la seva influència en la formació cristiana de la joventut, el Papa Pius XII, el 1946, declarà la Mare de Déu sota aquest títol patrona de la ciutat de Lleida.
I arreu es fa memòria dels Sants Àngels de la Guarda. Al s. XV es propagà la devoció als sants guardians de poblacions i col·lectivitats, sovint escollits entre els sants cavallers. Paral·lelament, es propagà la devoció als àngels custodis o de la guarda, aplicació particularitzada dels sants arcàngels, especialment l’arcàngel sant Miquel. L’evocació d’aquests personatges, (presents a la Sagrada Escriptura, a la litúrgia, a la pietat popular i a vida de molts sants), vol expressar la proximitat del Déu provident i amorós que vetlla pels seu fidels i pel seu poble de forma propera i personalitzada. La pau, la justícia, la bondat, el goig… són expressió d’aquesta proximitat angèlica. Són els patrons dels cossos de seguretat. Felicitats els que porten el seu nom.
També es celebra:
- El martiri dels beats Lluís Yakihi, Llúcia, la seva esposa, i els seus fills Andreu i Francesc, a Nagasaki /Japó, el 1622
- El martiri del beat Jordi Edmund René, prevere, a Rochefort, el 1794, víctima de la Revolució Francesa.
- El beat Antoni Chevrier que morí a Lió el 1821. Va ser prevere i fundador de l’obra de la Providència del Prado.
- El martiri dels beats Francesc Carceller Galindo, prevere escolapi, i Isidor Bover Oliver, prevere Operari Diocesà, a Castelló, el 1936, víctima de la persecució religiosa del 1936.
- El martiri dels germans Elies i Joan Baptista Carbonell Mollà, preveres diocesans, a Saix / Alacant, el 1936, víctimes de la persecució religiosa del 1936
- El martiri de la beata Maria Guadalupe Ricart Olmos, religiosa servita, a Silla / València, el 1936, víctima de la persecució religiosa del 1936.
- El martiri de la beata Maria Antonina Kratochwilm, verge, religiosa de les germanes escolàstiques de Nostra Senyora, que morí el 1942 a Stanislawow, víctima del nazisme.
