Bon dia de Reis, l’Epifania del Senyor. Ens han acostumat a demanar i fins a exigir. Però ens anem oblidant d’agrair i d’ensenyar a agrair. Ni al Senyor li agraïm els seus dons. Cada dia el Pare bo ens deixa l’abundància dels seus dons al balcó de la vida. Esberlant la nit del món, el do més esclatant és, sense cap dubte, el do del seu Fill que es fa un dels nostres. Amb els qui, perduts per tants camins, cerquen el seu rostre de tendresa, i anem a adorar-lo.
I juntament amb l’Epifania, celebrem els sants Melció, Gaspar i Baltasar, els nostres Tres Reis (o Reixos, com diuen a les comarques lleidatanes). L’evangeli parla amb sobrietat “d’uns mags vinguts d´Orient” (o també d’uns savis, segons la traducció) que, guiats per una estrella, s’arriben a adorar l´Infant de Betlem. Amb el temps han esdevingut reis de la fantasia i de la il·lusió gràcies a narracions paral·leles i comentaris diversos. A Colònia es veneren les seves relíquies, que es diu arribaren de Constantinoble passant per Milà. Marco Polo escriu haver-ne vist la tomba a Pèrsia. Alguna vegada es diu que eren dotze, però majoritàriament es parla de tres, en relació els tres obsequis, i se’ls anomena Melció, Gaspar i Baltasar, representant continents i generacions. Antigament a les esglésies es representava l’Officium Stellae (el Misteri dels Mags) i es repartien llaminadures als infants. Les representacions s’han transformat en les actuals cavalcades. L’adoració dels Mags és un tema apreciat pels artistes tardomedievals. És una festa de llum -com recorden els fanals-, d´il·lusió i de generositat -com recorden els obsequis-. En allargar-se el dia, es diu que pels Reis, un pas d´anyell. I, qui toca bon temps pels Reis, caduqueja.
També es recorda avui el beat Alfred Bessette, religiós de la Congregacvió de la Santa Creu, que va promoure l’edificació del conegut santuari de Sant Josep de Montreal / Canadà. Morí el 1937. Fou beatificat per Joan Pau II el 1982 i canonitzat pel papa Francesc el 2010.
Avui és la diada dels catequistes missioners.
