Va néixer a Sallent (Bages, 1807), de noi treballà als telers familiars. Després d’estudiar al seminari de Vic, fou ordenat el 1835 i retornà a Sallent. Visità Roma i intentà posar-se a disposició de la Congregació de la Propagació de la Fe i, a Roma mateix, també es relacionà amb la Companyia de Jesús. Des de Viladrau, inicià (1840) les conegudes missions arribant a moltes comarques. Preocupat de la formació del clergat, de la difusió d’escrits i llibres, la direcció espiritual… el seu camp pastoral es va estendre a les Canàries. A Vic, amb altres cinc capellans inicià la congregació dels Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria (1849). La seva tasca pastoral i social seguirà diverses etapes: Arquebisbe de Santiago de Cuba (1850), conseller d’Isabel II (1857), exiliat (1868), pare conciliar del Vaticà I (1869)… El 24 d’octubre del 1870 morí al monestir de Fontfreda (Llenguadoc). El seu cos fou traslladat a Vic. El 1950 va ser canonitzat per Pius XII.
També es commemoren avui
- Sant Martirià, considerat bisbe d’Albenga i màrtir, al s. IV, possiblement el desdoblament d’algun altre sant homònim, patró de Banyoles, on arribaren les seves relíquies un 24 de novembre al s. IX, després de la fundació del monestir de Sant Esteve. Amb la invasió àrab de Roma (846 / 849), algunes relíquies de sant Pere i d’altres sants romans es traslladarien al monestir de Sant Pere de Rodes des d’on n’arribaria d’algun màrtir al monestir banyolí (de Sant Procès i sant Martiriià??).
- El martiri de sant Josep Le Dang Thi, a Hué /Anam, el 1860.
