Va néixer a Àvila  el1515. Les vides de sants van seduir-la i llegint els escrits de sant Jeroni van adreçar-se al Carmel de l´Encarnació d’Àvila (1535). Les Confessions de sant Agustí i la contemplació del Crucificat van comprometre-la radicalment amb Déu i la portaren a iniciar i promoure la reforma carmelitana (1562). No va mancar-li el consell i l’ajut de sant Francesc de Borja, sant Pere d´Alcàntara, sant Joan de la Creu, sant Joan d’Àvila…. Amb tant bons consellers, això no podia fallar. Ni van deturar-la l’oposició del nunci, la Inquisició, de diversos clergues influents. Sentí propera la protecció de sant Josep i en popularitzà el culte.

Avesada als Pares de l’Església, recollí experiències, reflexions, poemes… amb un estil directe, viu, senzill, simpàtic, humà. Enmig d’adversitats i limitacions, però tenaç, hàbil, assenyada i emprenedora, amb els seus doctes escrits,  ens fa conèixer la seva profunda vida evangèlica. A Alba de Tormes, morí la nit del 4 d’octubre de 1582, quan s’afegien deu dies al calendari, i la matinada ja era el 15 d’octubre. Fou canonitzada el 1622, Pau VI la declarà Doctora de l’Església (1970). No destaca per la seva devoció però és molt coneguda l’escultura de Bernini (1645) evocant la Transfixió. Se l´invoca per tenir somnis agradables. És patrona dels figuraires de pessebre, dels jugadors de billar…  Al camp, per santa Teresa, sembra blat a tota estesa.

També es celebren avui:

• El martiri de Santa Magdalena de Nagasaki / Japó, verge i religiosa agustina recol·lecta que morí als 23 anys a Nagasaki, el 1634.

• El martiri del beat Narcís Basté i Basté, prevere jesuïta, a València, el 1936, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.

• El martiri del beat Pere Verdaguer i Saurina, prevere religiós fill de la Sagrada Família, nascut a Manlleu el 1908, que morí el 1936 a Montcada i Reixac/ Barcelona, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil