Sant Bernardí de Siena (1380-1444) va promoure i gairebé instaurar aquesta devoció d’arrel franciscana. A les missions populars, en una tauleta pintada, presentava l’anagrama del Nom de Jesús (JHS) com a compendi del missatge evangèlic i com a símbol d’unitat. La devoció, sovint menystinguda i denunciada com a sospitosa, obtingué el reconeixement del papa Eugeni IV (1432) i de diversos papes. També la van promoure sant Joan de Capistrano (1385-1456), sant Jaume de Marca (1391-1476) i, a Catalunya i València, el beat Mateu de Guimerà o d´Agrigent (+ 1453). Innocenci XIII (1721-1724) en va propagar la celebració a tota l’Església. L’anagrama JHS apareix gravat a llindes de cases, claus de volta d’esglésies, escuts d’estaments diversos i és la ensenya de la Companyia de Jesús, a qui li dedicaren l’emblemàtica església romana del Giesu. El Nom de Jesús és invocat per guarir-se de ludopaties. I, en el Nom de Jesús, encarem el nou any a suara començat.
També recordem
- Santa Genoveva, religiosa (+ París, 502).
- Sant Fulgenci de Ruspe, bisbe (+ 532)
- Sant Daniel de Pàdua, diaca i màrtir (+ 168), que tant bellament representà Donatello (+ 1466) a l’altar de la catedral de Pàdua.
- El beat Ciriac-Elies Chavara, prevere i fundador de la congregació dels Germans Carmelites de la Immaculada, que morí el 1871 a Konanmavu / Índia.
