Formava part d’aquella comunitat on els seguidors de Jesús van ser denominats, per primera vegada, cristians. Va ser el segon successor de sant Pere a la comunitat d’Antioquia de Síria (el primer successor va ser sant Evodi). S’autodenominava Teòfor —el portador de Déu. Quan era emperador Trajà, cap el 107, va ser deportat a Roma per comparèixer davant el tribunal imperial pel delicte de ser cristià. Durant el seu viatge a la Ciutat Eterna, tot i estar custodiat per deu soldats (que ell denomina “lleopards”), va escriure cartes a les comunitats cristianes que l’acollien al seu pas (Èfes, Magnèsia, Tralles, Filadèlfia i Roma) i una al sant bisbe d´Esmirna, Policarp. Aquestes cartes són un testimoni preciòs de la vida d’aquelles comunitats apostòliques i de la personalitat ardent d’aquest testimoni de Jesucrist i de la seva Església.

Sant Ireneu (el 180) i Orígenes (235) escriuen que, un cop a Roma, va ser llençat a les feres, a l’amfiteatre Flavià (conegut actualment per Coliseu). Les llegendes diuen que, un cop obert el seu pit, es va veure gravat al seu cor el Nom de Jesús. Sembla que les restes van ser trasllades a Antioquia. Sant Jeroni i sant Joan Crisòstom ens parlen elogiosament d’aquest Pare Apostòlic. Anteriorment es celebrava la seva festa el primer de febrer. La data actual procedeix del calendari sirià. És invocat per demanar la unitat de l’Església. També se li demana la guarició de les malalties del coll. Es representa vestit de bisbe i amb dos lleons que l’ataquen i, damunt del seu cor, mostra l’anagrama de Jesús. L’escena del seu martiri sovint es representa als menjadors dels monestirs orientals per haver escrit: “Sóc blat de Déu i seré triturat per les dents de les feres per esdevenir pa dels sants”.  

Es recorden també avui:

• El profeta Osees que exercí el seu ministeri entre els anys 750 i 730 a. C. El seu  nom significa “Jahvé ha salvat”.  

• El martiri del beat Jaume Burin, prevere diocesà i màrtir, a Petit-Coudray de Campgeneteaux, a Laval / França, el 1794, víctima de la Revolució Francesa,

• El martiri de les beates Maria Natàlia de San Lluís Vanot i quatre companyes seves, verges i religioses de Santa ürsula, a Valenciennes / França, el 1794, víctimes de la Revolució Francesa.

• Sant Francesc Isidor Gagelin, prevere de la Societat de Missions Estrangeres, a Hué / Anam – Vietnam, el 1833.

• El beat Contardo Ferrini, seglar, professor de dret i regidor a l’Ajuntament de Milà, terciari franciscà que morí a Suna – Llac Major el 1902.

• El martiri del beat Fidel Fuidio Rodríguez, religiós marianista, que morí a Ciudad Real, el 1936, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.

• El martiri del beat Ramon-Esteve Bou Pascual, prevere diocesà i màrtir, a La Nucia / Alacant, el 1936, víctima del la persecució religiosa de la Guerra Civil.

• El martiri de la beata Tàrsila Córdoba Belda, mare de família, a Algemesí / València, el 1936, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.