Nou mesos abans de Nadal, es celebra avui l’Anunciació a Maria i l’Encarnació del Senyor. Maria es va reconèixer serventa del Senyor acollint l’anunci de l’àngel de ser la Mare del Salvador. I en ella, la Paraula es va fer home i habità entre nosaltres. En aquesta diada es celebren aplecs a diverses ermites dedicades a la Mare de Déu.
En aquesta ocasió es celebren festes i aplecs a l’erminta de la Mare de Déu de Vida (Cistella- A. Empordà), M.de D. de Calders (Constantins, Sant Gregori- Gironès), Mare de Déu del Camí (Granyena de la Segarra), Fontsanta de Jafre (Baix Empordà), Sala (Jorba – Anoia), Puiggraciós (Montmany – Figaró), de la Roca (Mont-roig del Camp), Gràcia (Pineda), Portal (Prats de Rei), Cisa (Premià de Dalt), Esclopets (Ribelles ), Castell (Saldes), del Prat (Sant Joan de les Abadessess – Ripollès), Sentfores (Sant Martí de Tous – Anoia), Bellmunt (Sant Pere de Torelló – Osona), de la Font (Fontcoberta – Pla de l’Estany), Cinclaus (Escala Alt Empordà), Argimon (L’Esparra – Riudarenes La Selva)… També es celebr la baixada de la Cinta, a Tortosa.
Advertiu: la celebració litúrgica de l’Anunciació, en escaure a Setmana Santa, es trasllada al dilluns 8 d’abril, finalitzada l’octava de Pasqua.
També es recorda, aquest dia, sant Dimes. El culte al Bon Lladre s’escapa dels paràmetres de teòlegs i canonistes especialitzats però, des del s. IV, ha estat present a l´Església, especialment entre la gent senzilla que té molt clar que aquest sant -i encara en vida- és l’únic que va canonitzar directament Jesucrist des de l’alt tron de la Creu. I no pas per les virtuts heroiques, sinó perquè aquell lladregot entrellucà a temps que Aquell que tenia al costat morint amb ell, li posava fàcil d’obtenir el millor botí. En alguns textos apòcrifs el Bon Lladre és denominat amb el nom de Dimes. És invocat pels moribunds, pels antiquaris, pels traumatòlegs, pels qui lluiten per l’abolició de la pena de mort… Es representa sempre clavat a la creu al costat de la Creu de Jesús, tal com podem admirar especialment als Calvaris que coronen els retaules i timpans gòtics. Algunes vegades es representa sol, acompanyat del rei David, de la Magdalena i sant Pere, formant part de la colla de sants penedits i, ell, sostenint una creu, unes cadenes i la massa amb què li van trencar les cames. Rubens, Miquel-Àngel i molts altres pintors l’han evocat artísticament. Sert, a la catedral de Vic, va pintar el diàleg entre Jesús i el Bon Lladre presidint el programa pictòric i -admirant aquelles pintures- gairebé se’n pot copsar el ressò.. I aquest fragment també acompanya la tomba d´en Sert.
Avui també es recorda el patriarca Isaac. Enmig dels relats que recullen els fets dels grans patriarques antics, Isaac apareix diluït entre el seu pare Abraham i el seu fill, Jacob. Sembla com si fos únicament un cordó umbilical entre els dos grans patriarques bíblics, sense un protagonisme especial. Amb tot, el seu esperat naixement, l’exigent sacrifici, el matrimoni amb Rebeca, la bella benedicció a l’astut Jacob… fan descobrir-nos l’elegit privilegiat que revela a la humanitat un nou rostre de Déu, el Déu-amic i juganer amb l’envellida humanitat conduint-la del neguit de la recerca a l’esclatant rialla del trobament: una autèntica prefiguració de Crist. Dels patriarques, el d’Isaac és molt valorat en l’onomàstica actual. El sacrifici d’Abraham ha estat molt representat en cicles iconogràfics relacionats amb la Passió.
També es celebren
- Santa Margarita Clitherow, mare de família convertida de l’anglicanisme i màrtir, a Anglaterra, amb Isabel I (+ 1586),
- Santa Llúcia Filippini, fundadora de les Mestres Pies Flippini, que morí a Montefiascone – Itàlia (+1732),
- El beat Emilià Kovc, prevere i màrtir, a Majdanek – Polònia (+ 1944), víctima del nazisme
- El beat Hilari Januszewski, prevere carmelità calzat i màrtir, al camp de concentració de Dachau – Baviera (+ 1945), víctima del nazisme.
I no ni ha març sense neu, ni sense Mare de Déu.
Aquest dilluns és la primera nit de lluna lluna plena de la primavera (la lluna de Nisan).
