Recordem avui com a sants Adam i Eva, que segons el llibre del Gènesi, són els pares de la humanitat. “Calia el pecat d´Adam, que la mort de Crist ha esborrat. ¡Oh culpa sortosa, que ens ha merescut un Redemptor tan gran!” Amb aquestes paraules l´Església, a l’inici de la vetlla de Pasqua, evoca agraïda els pares simbòlics del gènere humà. De la seva fusta se n´han fet els sants i el mateix Salvador i ens recorden que a tots ens sedueix el miratge viperí d’esdevenir altres déus. Però només l’Alè fecund l’exhalat des del Cor mateix del Redemptor ens obté una dignitat d´aquesta mena: argila en mans de Déu (Adam) i plens de la Vida (Eva) encomanada per l’Alè del Senyor. Per això, a tantes escenes de la creació, als davallaments de Crist als inferns, als majestuosos judicis finals… Adam –la personificació del sangonós fang humà– i Eva –la vitalitat que mou i escalfa l´home– encapçalen la corrua de patriarques i sants que acullen la Vida Nova que porta Jesucrist, el Fill de Déu nascut de Maria Verge. És així com, a les engires de Nadal, les esglésies evoquen els qui, compendiant la humanitat, des de la foscor dels temps, sofreixen i esperen anhelant l’adveniment lluminós del Salvador. I amb Adam i Eva, recordem tots els avantpassat de Jesús.
I també recordem
- El monjo maronita sant Xarbel Makhlouf, que morí a Annaya / Líban, el 1898. La seva festa es celebra el 24 de juliol.
- Santa Tàrsila (o Tàrsula), verge, que morí a Roma el 550. Era germana de Gordià, el pare del papa sant Gregori el Gran qui ens en parla elogiosament en el seu Llibre dels Diàlegs.
És avui la gran vigília de Nadal. El nostre poeta Marià Manent (1898 – 1988) ens ajuda a contemplar aquesta nit amb el seu bell poema VIGÍLIA DE NADAL:
Oh gran vigília de plata!
És extàtica la nit.
Una estrella d’or esclata
damunt d’un arbre atuït.
Senyor, si la nit és freda,
hi poseu un foc d’amor.
És ample l’atzur de seda,
ple d’ales i de candor.
I en el cel sense vedruna
la campana degotant
fa tremolar un raig de lluna
i un estel nu com l’Infant.
