Avui aclamem i venerem l’Assumpció de Santa Maria, la Mare de Déu.  La celebració de la Dormició de Maria es propagà en el segle VI. La festa aviat també es denominà de l’Assumpció de Maria amb l’aval pels escriptors eclesiàstics antics. El 1950, recollint el sentir del Poble de Déu, Pius XII feia el reconeixement dogmàtic d’aquesta afirmació. Així s’explicita l’afirmació feta per Maria mateix en el seu càntic: “Totes les generacions em diran benaurada perquè el Totpoderós obra en mi meravelles”.  I és que en Maria, consol i esperança dels creients, figura i primícia de l’Església, el Poble de Déu contempla i aclama el terme gloriós del seu pelegrinatge. 

I també es venera avui sant Tarsici. Entre els molts epitafis que dedicà a les tombes dels màrtirs de la Catacumba de Sant Calixte, el papa sant Dames (366 – 384) va escriure el següent:

“Tarsici portava els misteris de Crist quan una mà criminal volia profanar-los; ell preferí deixar-se matar abans d’entregar a uns gossos rabiosos el cos del Salvador”.

Aquesta és la principal informació que tenim del que es considera patró dels escolans, acòlits, dels ministres de l´Eucaristia i dels patges eucarístics. La seva tomba era a la Via Àpia, a les Catacumbes de Sant Calixte de Roma. Posteriorment es situà la seva mort el 15 d´agost del 257. Quan el cardenal Nicolau P.E. Wiseman (1802 – 1865) va escriure la famosa novel·la romàntica Fabiola  (1855) va propagar un perfil biogràfic acaramel·lat d’aquest màrtir fent-lo un escolà adolescent que portava l’Eucaristia als cristians presoners d’aquella època i que, sorprès en el seu servei, preferí morir apedregat com sant Esteve abans que perdre el tresor que pressionava damunt del seu pit. Una de les representacions plàstiques més coneguda del sant és la que esculpí Alexandre Falguière inspirant-se en un esbós de David (el 1868, ara al Museu d’Orsay).

També es veneren avui

• El jove novici jesuïta sant Estanislau Kostka, que morí als 17 anys, a Roma el 1568. L’escultor Pierre Legros li dedicà una bella escultura on el representa jacent al llit i al lloc on morí.

• El martiri del beat Isidor Bakanja, seglar catequista, executat a Wenga / Congo el 1909.

• El martiri dels sants Luis Batiz Sáinz, prevere, Manuel Morales, pare de família,  Salvador Lara Puente, David Roldán Lara, a Chalchihuites /Mèxic, el 1926, a la persecució dels cristeros.  

• El martiri dels beats Carmelo Sastre Sastre, a Palma de Gandia / València,  Domingo Hurtado Soler, prevere caputxí, a Madrid,  Jaume Bonet i Nadal, prevere, a Tàrrega / Barcelona,  el 1936, víctimes de la Guerra Civil.

• El martiri del beat Josep Maria Peris Polo, prevere operari diocesà, a Almassora / Castelló, el 1936, víctimes de la Guerra Civil.

• El martiri de la beata Maria Sagrario Moragas Cantarero, a Madrid, el 1936, víctima de la Guerra Civil.

• El martiri dels beats Lluís Masferrer i Vila, prevere i companys: José María Blasco Juan, Alfons Sorribes i Teixidó, Josep Maria Badia i Mateu, Josep Figuero Beitrán, Eduard Ripoll Diego, Francesc Roura i Farró, Jesús Agustín Viela Ezcurdia, José María Amorós Hernández, Joan Baixeras i Berenguer, Rafael Briega Morales, Lluís Escalé i Binefa, Ramon Illa i Salvia, Lluís Lladó i Teixidor, Miquel Masip i González, Faustino Pérez Garcia, Sebastià Riera i Coromina, Josep Maria Ros i Florensa, Francesc Castán Messeguer, Manuel Martinez Jarauta, missioners del Cor de Maria (claretians) a Barbastro / Osca, el 1936, víctimes de la Guerra Civil.  

• El martiri del beat Carmel Sastre Sastre, a Palma de Gandia / València, el 1936, víctima de la Guerra Civil.

• El martiri del beat Vicente Soler, prevere agustí recol·lecte, a Motril / Granada, el 1936, víctima de la Guerra Civil.

• El martiri del beat Jaume Bonet Nadal, prevere salesià, a Tàrrega / Barcelona, el 1936, víctima de la Guerra Civil..

• El beat Claudi Granzotto, franciscà i escultor que morí a Pàdua el 1947.

Tant les esglésies luteranes com les esglésies anglicanes celebren Santa Maria, Mare de Déu.

Les esglésies luteranes també recorden avui Hermann von Wied, arquebisbe de Colònia  que morí el 1522.