Un dels dies de la setmana en què més persones acostumen a freqüentar els carrers de Salou durant el mes de juliol és el diumenge. Una acció que es fa, sobretot, buscant els trams de carrer amb ombra a causa de les altes temperatures que predominen o, en alguns casos, accedint a esglésies com la de Santa Maria del Mar. El temple, un dels tres elevats per la confessió catòlica en aquest municipi de sol i platja, es converteix en dies com aquest en un autèntic refugi climàtic per a feligresos i turistes que, amb motiu de celebracions com la IV Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran d’aquest 28 de juliol, omplien tots els seus bancs rodejats per avis, fills i nets que també hi estaven cridats a compartir-la.
Així és com el col·lectiu sènior que acompanya en les misses, des del 2008, el seu rector, Santiago Soro (Martorell, 1949), s’unia a la pregària per una major atenció social i caritativa per les persones grans que demanava, presidint aquesta eucaristia, l’arquebisbe Joan Planellas —dirigida, també, als fidels d’altres països que hi participaven amb l’interès de veure en persona l’archbishop de les terres on estiuegen aquest juliol. Mentrestant, una cambra lateral a la nau principal de Santa Maria del Mar passava a ser l’espai on nens i nenes de diverses edats preferien viure l’estona entre jocs infantils i llibres de lectura.
“Avui tornem a comprendre que la gent gran no és un públic que hem d’aparcar”, afirmava abans d’aquesta celebració Santiago Soro per referir-se, després, a la cultura del descart de la qual tant ha parlat el papa Francesc per fer visible i, així, poder erradicar. “La sensació que es té és que quan els avis i les àvies ja no tenen validesa per cuidar els seus nets, ja passen a l’estat de no servir per a res“, reflexionava Soro.
Després d’observar que “hi ha més avis que pares acompanyant els infants a les misses” —com a mínim, en aquesta església—, el prevere subratllava que “els veritables transmissors de la fe en les noves generacions són els avis i les àvies”. De la fe, però també de les històries familiars: “Quants nens i nenes no han sabut coses de les seves arrels gràcies a ells i elles?”, es preguntava Soro.
Un lligam, així doncs, que aquest sacerdot demanava que es pugui viure “sense interrupcions”, ni tan sols en el temps d’estiueig que moltes famílies prefereixen fer sense els avis i les àvies. És aleshores quan la solitud es converteix en una amarga companyia per als ancians que es queden sols, mentre ciutats com Salou gairebé quadrupliquen la seva població abans de quedar-se, a partir de l’hivern, ben soles.
