Santiago Grimau és tècnic de ràdio, càmera i realitzador de televisió. Des del 2015, també ocupa la funció de director del Departament de Comunicació i Publicacions de l’Arquebisbat de Tarragona, un càrrec que li ha comportat, a més, ser director de la revista Església de Tarragona des que va iniciar la seva etapa en aquesta institució fins al març del 2020. En l’actualitat, és responsable de tot el contingut fotogràfic i audiovisual de la pàgina web de l’Arquebisbat de Tarragona.
El web de l’Arquebisbat de Tarragona és un dels més complets a Catalunya per la quantitat d’informació que engloba. A més, a través de plataformes com Youtube es pren el pols a l’actualitat religiosa de la diòcesi obtenint un gran ressò social. Quina importància donen al disseny i a la qualitat dels producte des del Departament de Mitjans de Comunicació Social?
El disseny i la qualitat, en tots els àmbits, són molt importants; som el reflex de l’entitat a la qual representem, ja que és el primer que es veu. A més, intentem apostar per un disseny senzill i entenedor, que sigui fàcil i còmode per a l’usuari, sobretot aquell que arriba a través de dispositius que no són els tradicionals (parlem de mòbils, tauletes,…). De fet, més del 65% de les entrades que es produeixen al web són fetes mitjançant aquest tipus de suports. Quant a la vessant audiovisual, una bona qualitat d’imatge fa que sigui més amè i entretingut per a tothom.
Parlant del canal de l’Arquebisbat a Youtube, per què no s’hi admeten comentaris dels internautes?
Al principi de tenir obert el canal, sí que s’hi podien fer comentaris, però molts usuaris feien comentaris que no venien al cas i alguns altres perdien el respecte envers l’entitat. Aleshores, es va decidir no deixar escriure comentaris. Hem de tenir en compte que vam ser uns dels primers bisbats de tota Espanya en arribar al Youtube, i no va ser fàcil que l’Església tingués un mitjà de difusió com aquest.
Quina sensació li genera la cultura comunicativa de l’Església a Catalunya?
Ha millorat molt. El 1999, quan vaig trepitjar per primera vegada aquest departament, als bisbats no hi havia tants professionals de la comunicació com ara. Per tant, la qualitat, ara, és molt millor. De totes maneres, crec que sempre es pot millorar i que potser a vegades hauríem de ser més atrevits a l’hora de comunicar segons quina qüestió.
Quins codis lingüístics i quins filtres (si n’hi ha dins l’Arquebisbat) es procuren utilitzar en la publicació dels continguts que es transmeten?
Puc presumir, sense ser vanitós, que el nostre departament mai no ha tingut cap filtre i sempre hem pogut escriure i parlar amb tota llibertat de qualsevol temàtica. Intentem ser molt acurats i lleials als fets que expliquem.
Existeix un esforç quantitatiu pel que fa al posicionament a les xarxes i a la premsa de l’Església catalana en els últims anys?
Sí que hi és. És primordial poder arribar a la gent amb la màxima quantitat de mitjans possible i crec que tothom entén la importància que tenen avui dia les xarxes socials i el fet de ser-hi presents. Així i tot, potser en alguns bisbats encara falta una mica més d’empenta, que, d’altra banda, estic segur que arribarà.
Fa quatre anys va rebre una menció especial en uns premis periodístics per l’atenció i les facilitats donades durant l’ordenació de l’arquebisbe Joan Planellas. N’està satisfet?
N’estem molt satisfets tots. Va ser amb motiu tant per la beatificació del beat Marià Mullerat com per l’acte que va suposar l’entrada de l’arquebisbe Joan Planellas. El més important va ser que diversos periodistes de la ciutat van reconèixer la feina d’un equip, que pertany a l’Església, ja que, des d’aquí, vam tractar-los tal com a nosaltres ens agradaria que ens tractessin: amb respecte, amabilitat i tenint cura del més petit detall de cara al periodista.
Parlem de la revista Església de Tarragona, editada des de l’Arquebisbat. Com creu que ha evolucionat en els darrers anys i per què continua sent una publicació de pagament?
Aquests últims anys, la revista ha fet una evolució molt important, sobretot en els seus continguts. A més, hem apostat molt per poder comptar en cada número amb la signatura d’algun personatge rellevant. El tema que sigui de pagament sorgeix arran de poder anar cobrint una part de les despeses que comporta la seva impressió i, després, distribuir-la. De fet, per tal de reduir costos, som nosaltres mateixos els encarregats de maquetar-la íntegrament.
