El pastor protestant Santiago Giordano, mort el passat 16 de gener a l’edat de 96 anys, deia al documental Protestants. La història silenciada, codirigit per David Casals, Júlia Solé i Sergi Martí, que va presenciar, el 1940, com el seu oncle Enrique, fill de pare anglès i mare espanyola, era empresonat a Barcelona “en condicions infrahumanes”. El motiu, fer culte clandestí per tenir-ho prohibit a l’església evangèlica de l’avinguda del Paral·lel. Aquest va ser un dels primers episodis en què Giordano, ja sense pares, va ser testimoni directe de la persecució i la intolerància contra els protestants durant el règim franquista.
“Des d’aleshores, el meu pare va aprendre a burlar la censura per difondre l’Evangeli, la seva màxima preocupació”, reconeix un dels seus dos fills, David Giordano, nascut a Lausana, Suïssa, el maig del 1957, mentre Santiago i la seva dona, Maria Navarro, havien decidit deixar enrere la dictadura en què vivia submergida Espanya i alimentar en aquest altre país “una necessitat d’instrucció bíblica més profunda”, com defineix. El fet d’haver nascut en el si d’una família d’arrels italianes (històricament lligada al protestantisme) el va ajudar a marxar amb més facilitat. Però quan David Giordano només tenia un mes de vida, la família va tornar a Barcelona.
“Quan arriben, en comptes de trobar-se un escenari abatut des d’un punt de vista evangèlic, es troben congregacions amb germans que viuen assedegats de coneixement al voltant de la paraula de Déu, fet que permet al pare donar classes bíbliques i d’impulsar clandestinament el Centre d’Estudis Bíblics“, rememora. Ho va fer al costat d’altres protestants com ara José María Martínez, José Grau i Andreu Ginés. Això va ser l’avantsala de la creació, el 1961, de la casa de colònies Berea, primer a Avinyó, però després a Font-rubí, “observant la necessitat que els joves poguessin relacionar-se sense tanta norma social i inspirant-se, això sí, en els campaments suïssos on havia participat durant el seu exili”, sosté Giordano.
“Aquest ministeri pastoral [enmig d’una Espanya grisa i dictatorial] va suposar una meta aconseguida i guiada per Déu“, considera el fill. La seva petjada també va estar present en la continuïtat de l’Hospital Evangèlic durant la postguerra, que atenia pacients no catòlics, i, des de Tànger, on va viure, en l’enviament, superant totes les traves, de Bíblies al poble evangèlic de Catalunya; un llibre que només podia interpretar-se públicament per part de la confessió imperant, la catòlica.
Però la d’aquest pastor va ser una vida tan entregada a la fe que es va deixar pel camí uns altres aspectes també importants: “Va donar tanta importància als deures eclesials que va fallar, possiblement, en la seva missió de ser un pare que estigués sempre al costat dels seus fills“, puntualitza, finalment, el fill de Santiago Giordano.
