Un mes marcat per santa Teresa de l’Infant Jesús (1873-1897). Així és com acabarà sent aquest octubre, que va començar amb una aproximació a aquesta verge i doctora de l’Església feta pel prevere Martirà Brugada en la seva secció diària de Flama, on es comenten els sants i les santes de cada dia. I que acabarà, del 16 al 22 d’aquest mes, amb la mostra itinerant per diverses diòcesis catalanes d’algunes de les seves relíquies, provinents de la població francesa de Lisieux, on va morir després d’una llarga agonia.
El record de santa Teresina, però, quedarà marcat aquest 2023 per la commemoració de diverses celebracions que faran més gran la seva figura: enguany fa 150 anys del seu naixement; cent des que va ser beatificada per Pius XI i es va crear la revista Pluja de roses, i 125 que va ser publicat el llibre Història d’una ànima, amb escrits de la germana carmelita publicats pòstumament per la seva germana.
Filla de Louis i Zélie, va aspirar a entrar a l’Orde de les Carmelites Descalces de Lisieux, “tot i que la seva estada no li va ser fàcil, tampoc en l’àmbit interior”, reconeix Brugada, que rebla la seva afirmació sostenint que “mai no va dubtar de la proximitat de Crist i del do del seu amor”. A pesar de no tenir l’edat necessària, el seu pare, ja vidu, va acompanyar-la el 1887 a una audiència amb el Papa Lleó XIII, a Roma, per demanar-ne el permís, contra la voluntat del bisbe de Lisieux. Va ser acceptada i va rebre el nom de Thérèse de l’Enfant-Jésus (en català, Teresa del Nen Jesús). Pius XI la va canonitzar (1925) i proclamar patrona de les missions (1927). Més tard, Joan Pau II la va reconèixer doctora de l’Església (1997).
“Santa Teresa de Lisieux és amiga i mestra espiritual”
Hi ha germans i pares carmelites, com ara la germana Teresa Rofes, que han rebut una influència “fascinant” del missatge d’aquesta santa, morta amb tan sols 24 anys. En el cas de Rofes, la inspiració teresiana va arribar-li a partir dels quinze anys: “Des de ben joveneta em vaig convertir en una fan de Teresina”. Per a ella, de fet, la santa francesa és “com una amiga i una mestra espiritual“, raó per la qual bona part de les seves inquietuds l’han portat a oferir conferències arreu dels territoris diocesans de Catalunya des de fa temps. La pròxima serà el 16 d’octubre, a les 20:00 hores, al Monestir de la Immaculada Concepció de Mataró.
Trencadora d’estereotips, “va ser una dona senzilla i va tenir una intuïció espiritual formidable en prendre’s molt seriosament els Evangelis”, destaca Rofes, lluny de considerar-la com una “revolucionària”: per a Rofes, Teresina evoluciona entenent que les Sagrades Escriptures han de llegir-se “amb frescor i amb llum, tot anant al pinyol de la Paraula de Déu i defugint els pensaments externs”.
Va descobrir que és a la petitesa (“l’acceptació del que som”) on resideix la grandesa de viure l’espiritualitat i, arran d’això, del seu llenguatge narratiu brolla una estima pels altres que volia mantenir, fins i tot, després de morir . “Així va ser com va avançar que, pòstumament, provocaria una iconogràfica pluja de roses des del cel, al costat de Déu; com ens diria el Papa Francesc, metiendo ruido y lío“, conclou.
