La seva sang és catalana, ja que els seus pares van néixer i viure al barri de Sant Andreu de Barcelona fins a marxar per motius de feina a València, on va veure la llum. Però el fet que el missioner claretià Francisco Baeza (1959) hagi viscut gairebé més temps en països d’arreu del món que en terres valencianes s’explica perquè, amb tan sols disset anys, va ingressar a la congregació fundada a Vic [el 1849], a prop, precisament, d’on té les seves arrels. Després d’aquest primer pas, va desenvolupar el seu ministeri sacerdotal a la República del Paraguai (14 anys) i en dos dels països que ha visitat el papa Francesc en la seva gira asiàtica: Indonèsia i, fins a l’actualitat, Timor Oriental, dos territoris trepitjats per Baeza durant vint anys.
De fet, l’illa on es troba Salele, on resideix, està repartida entre els dos països i, per això, va ser fàcil passar des de la diòcesi de Kupang (a Indonèsia, “on, a banda de germans i germanes que ho eren, era l’únic sacerdot espanyol) fins al territori diocesà de Timor Oriental, on es troba ara. “Des del sud del país, on tinc fixada la residència, col·laboro amb els projectes de la comunitat, que atén una escola secundària tècnica vocacional, un centre de formació professional i una parròquia missionera“, indica Baeza.
En un país on gairebé el 100% de la població es declara catòlica, l’entusiasme és el principal sentiment que tant Baeza com la resta de la població estan experimentant aquests dies: “Estem orgullosos de ser el país asiàtic amb més catòlics, superant les Filipines”, afirma el claretià, que recorda, també, “la importància que té la implicació del govern perquè el Papa visiti Timor i es mantinguin les relacions bilaretals que té amb la Santa Seu”. D’altra banda, els bisbes del país (només són tres, entre els quals hi ha un cardenal), “també estan entusiasmats“, sosté.
Pel que fa a la manera com ha canviat Timor Oriental en relació amb els seus primers anys a l’illa, Baeza admet que no hi ha hagut moviments clars: “Les coses han canviat ben poc, i ni tan sols les carreteres han evolucionat”, afirma, per bé que factors com ara “la globalització i el fet que molts residents hagin hagut d’emigrar per buscar feina fora del país”, comenta, estiguin fent canviar aquesta mentalitat.
La visita del Papa, clau per crear xarxes religioses amb altres països
Així les coses, Francesc (“amb qui, a banda de compartir el nom, també coincideixo en la compassió i la fraternitat que aplica en la relació amb els musulmans“, detalla Baeza) es trobarà a Timor Oriental una terra que va tenir en la visita feta el 1988 per Sant Joan Pau II “un autèntic revulsiu per al seu procés per independitzar-se d’Indonèsia“, qüestió que va acabar quallant el 2002. “La visita del Papa argentí, per tant, té un caràcter més pastoral que la del pontífex polonès”, continua el valencià.
La mirada de Francisco Baeza també estarà posada aquests dies en les conseqüències que tingui el viatge papal no només a Timor Oriental, sinó també a Papua Nova Guinea, on va estar el passat cap de setmana. Des d’allà, els claretians de la seva comunitat van rebre l’encàrrec, per part d’un bisbe, de fundar una comunitat al seu país. “Encara no hi hem arribat, però estic segur que, arran del pas del Papa per aquella illa, ho aconseguirem més ràpidament”, assenyala el missioner. “La dinàmica missionera ens fa ser catòlics i viure en comunió; en aquest cas, esperant que la solidaritat que emana de la nostra congregació no s’apagui mai, ni aquí ni a Espanya”, conclou Baeza.
