El Jubileu també tindrà, a Barcelona, un vincle especial amb el mar arran de la designació com a temple jubilar de la capella de Stella Maris, el centre d’acollida que l’Apostolat del Mar té al Port de Barcelona. Un espai destinat a mariners d’arreu del món o, en paraules del seu director, el diaca Ricard Rodríguez-Martos (Barcelona, 1948), “a la gent de mar que freqüenta aquest espai des de fa gairebé mig segle”.
Després de treballar com a mariner i, posteriorment, de ser ordenat per l’arquebisbe Narcís Jubany, el 1983, el diaca va rebre l’encàrrec de dirigir aquest apostolat, el més antic d’Espanya i actualment vinculat a la Delegació Diocesana de Pastoral Social de l’Arquebisbat de Barcelona. Un càrrec que ha compaginat aquests últims anys amb el de director interdiocesà de la Pastoral del Mar en tot el territori espanyol i el de docent a la Facultat de Nàutica de la Universitat Politècnica de Catalunya. “Per sort, en aquest centre universitari em vaig poder jubilar, per la qual cosa tinc més temps per a les altres tasques”, admet.
D’aquesta manera, aquest passat dijous al matí Ricard Rodríguez-Martos trepitjava el port marítim de Palma de Mallorca per assistir a la benedicció d’un nou centre de Stella Maris a la capital balear, acompanyat del bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, així com d’altres representants religiosos, civils i portuaris d’aquesta illa. “Cada vegada som presents en més indrets de costa —subratllava— i, a Barcelona, com esperem que pugui passar en altres diòcesis, com ara Tarragona, enguany ho farem permetent als fidels que hi arriben per mar, com ara de les Filipines, obtenir la indulgència plenària“.
Un temple obert a la gent de mar
“Oberta cada dia de l’any a tot aquell mariner que vulgui pregar o, senzillament, trobar-se amb Déu“, tal com defineix el diaca aquesta capella situada al port de la capital catalana, també és, per a ell, “l’únic espai religiós que tenen al port els milers de treballadors que arriben a terra ferma i que, a causa dels ritmes frenètics de feina que tenen als seus vaixells, veuen gairebé impossible l’opció de desplaçar-se a una església de la ciutat”, o, com succeeix enguany, a algun altre dels nou temples jubilars de l’arxidiòcesi.
Un díptic elaborat per l’Arquebisbat de Barcelona informa, en anglès, de les característiques del temps jubilar. “Hi ha qui l’agafa i s’informa sobre aquesta celebració mundial, però també qui decideix no fer-ho; això no obstant, el centre acull amb els braços oberts a tothom“, hi afegeix el director, per a qui la trobada interconfessional és un element essencial de l’esperit d’aquesta capella: “Per aquí passen des de catòlics fins a protestants, i, fins i tot, hem arribat a casar un matrimoni format per una persona catòlica i una altra ortodoxa”, sentencia. “Podríem dir que és el temple jubilar més ecumènic de Barcelona”, afirma.
