La localitat de Reus, al Baix Camp, encara la recta final de la seva Setmana Santa convertida en el municipi de Catalunya que compta amb més confraries en l’actualitat. En té, en total, setze, entre les quals hi ha tres que, enguany, celebren el seu setanta-cinquè aniversari (la Confraria de la Verònica, la Confraria Jesús de l’Amargura i la Confraria dels Sants Just i Pastor).
Totes elles són, com succeeix arreu de Catalunya, elements emblemàtics per als seus confrares, antics i nous, i una part activa del patrimoni cultural de la ciutat. “No es pot entendre la fe sense la cultura, i, de fet, la culturització de la fe l’ha convertit en el que és”, destaca, en aquest sentit, Jaume Piñol, president de l’Agrupació de Setmana Santa de Reus, mentre conversa amb Flama al costat d’alguns representants més de l’actual seguici processional reusenc.
Mentre tots ells procuraran no perdre’s cap dels 88 actes que s’hi han programat des de Quaresma i que acabaran el pròxim Diumenge de Resurrecció, sostenen de manera unitària que una gran part dels integrants de cadascuna de les germandats que representen no faran el mateix. “Aquest Divendres Sant, al tradicional Viacrucis de les set del matí, els meus fills vindran perquè els acabarem mig obligant a fer-ho”, reconeix Anna Maria Martí, vicepresidenta de l’Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu. El pols que mantenen organitzacions com la seva pel que fa a la necessitat de captar més públic juvenil torna a materialitzar-se, de nou, aquests dies sants. “Jo també ho noto a la meva confraria —admet Piñol, secretari de la Confraria de Sant Pere Apòstol—, on la mitjana d’edat, ara mateix, és de 65 anys”.
“A la nostra, per exemple, només hi ha gent molt jove i gent molt gran”, opina, per la seva part, Eugeni Biosca, president de la Confraria de Sant Tomàs d’Aquino, el qual considera que el tipus de confrare que costa més de mantenir “és el que, ara, té entre trenta i quaranta anys”.
La qüestió del relleu generacional, a continuació, condueix la conversa cap a la dificultat que existeix envers la possibilitat de jutjar si, en els temps actuals, qui surt per Setmana Santa ho fa amb fe o sense. “La fe es percep clarament en les persones que són veritables institucions dins les nostres entitats, però després és complicat observar-ho en la resta de confrares que ens acompanyen”, assenyala Ramon Pérez, president de la Confraria de Sant Bernat Calvó.
El que coincideixen a manifestar tots ells és que les germandats són “un engranatge de l’Església que permet un millor frec a frec amb la gent del carrer”, com indica Biosca, que defineix la tasca que articulen aquestes congregacions, tot seguit, com “un primer anunci del fet religiós més fort i precís”. Més enllà de la imatgeria i de les creacions artístiques que es passegen exteriorment un cop l’any, “la Setmana Santa no és només fe, sinó una porta a moltes altres qüestions que hi tenen certa vinculació”, continua Anna Sirolla, vicepresidenta de la Confraria del Nostre Pare Jesús del Calvari.
La clau per mantenir una xarxa de confraries tan nombrosa es troba —com mantenen tots cinc— en viure el sentit més íntim del missatge de Jesús i en fer-ho extensible a tothom: “La Setmana Santa són dies per compartir, no per guardar”.
