La fotografia que obre aquesta informació va ser presa el passat 30 de novembre a la catedral de Sant Llorenç, de Sant Feliu de Llobregat. En ella es pot veure, en primer lloc, Xabier Gómez, saludant els fidels que es van aplegar aquell dia al temple per presenciar la seva ordenació episcopal. I just al darrere, dos prelats que havien estat ordenats pocs mesos abans: el bisbe coadjutor d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, i el bisbe de Girona, Octavi Vilà.
La instantània resumeix bé el que va passar al llarg de 2024 en relació amb la configuració del mapa episcopal català, que amb les incorporacions d’aquests tres bisbes ha complert les previsions que fèiem a principis d’any en aquest article sobre el procés de renovació gradual dels bisbats amb seu a Catalunya. Un procés que, previsiblement, s’acabarà de completar entre 2025 i 2026, amb els relleus pendents al bisbat de Vic i l’arquebisbat de Barcelona.
Primera Jornada Mundial dels Infants
Però l’any 2024 va deixar molts altres moments importants informativament. Un d’ells va ser a Roma, on ens vam desplaçar per cobrir in situ la I Jornada Mundial dels Infants, que durant el darrer cap de setmana de maig va aplegar uns cinquanta mil infants d’arreu del món al voltant del papa Francesc. La trobada va palesar un cop més la predilecció del pontífex pels més petits i el seu afany per fer-los partícips d’un futur en el qual cap nen o nena no hagi de patir l’atrocitat de la fam i les guerres.
Montserrat, mil anys
Aquest any que es troba ja en la recta final va ser el de l’inici del Mil·lenari de Montserrat, inaugurat oficialment el passat 7 de setembre amb un espectacle únic a l’abadia, on es van aplegar unes sis-centes persones entre autoritats civils i eclesiàstiques de Catalunya i representants de la societat civil. La celebració va donar pas a un extens programa d’actes culturals, religiosos i socials que conclouran el 8 de desembre de 2025 i que serviran per mostrar allò que Montserrat ha significat per a la societat catalana durant els seus mil anys d’història.
El 2024 va ser també un any de canvis per un altre monestir català emblemàtic, Poblet, que va veure com el seu abatd, fra Octavi Vilà, va ser cridat pel Papa a liderar el bisbat de Girona. Poques setmanes més tard, la comunitat monàstica cistercenca va escollir-ne el substitut, el monjo Rafel Barruè, que en el dia de la seva benedicció abacial va recomanar “més silenci monàstic per asserenar l’ànima”.
Adeu a figures clau de l’Església i la societat catalana
Qui no va poder assistir a l’obertura del Mil·lenari, tot i que li hauria agradat, va ser l’expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, que va morir uns mesos abans, el 7 de maig, a 81 anys. Referent del país en el compromís social cristià des de la política, va deixar una empremta profunda en la societat catalana. “Des dels seus càrrecs polítics i socials, Rigol va defensar l’opció de ser un home convincentment cristià“, va dir en aquells dies a Flama el cardenal Sistach.
Al llarg del 2024 Catalunya va acomiadar també altres importants figures de l’Església catòlica com ara l’abat emèrit de Poblet, Josep Alegre, que va morir el 26 de gener de 2024; l’exsecretari general de l’arquebisbat de Tarragona, Miquel Barbarà, traspassat el 26 de novembre; el prevere i defensor de la llengua aranesa, Jusèp Amiell, a qui el bisbat d’Urgell va acomiadar aquest mes de desembre, pocs dies abans de Nadal.
L’Església evangèlica
L’Església evangèlica catalana va dir adeu també a figures destacades com el pastor Santiago Giordano, mort el 16 de gener a l’edat de 96 anys, i el teòleg David Estrada, que ser el primer professor obertament de fe protestant de la Universitat de Barcelona. Tots dos van ser referents de les esglésies protestants i evangèliques, que a Catalunya i la resta de l’Estat es va veure tristament ofegada durant la llarga nit del franquisme.
Això no obstant, els cristians evangèlics de Catalunya han tingut moments d’alegria en aquest 2024 amb la commemoració dels 100 anys de l’Església Evangèlica Unida de Terrassa, el Premi Memorial Cassià Just a la Institució Bíblica Evangèlica en reconeixement de la seva tasca a favor de la llibertat religiosa i de pensament i la Medalla al Mèrit Ecumènic 2024 per part de l’Associació Ecumènica Cristians per Terrassa a la pastora Noemí Cortés i Roca.
Els aiguats letals de la DANA
El 2024 serà recordat també pels devastadors aiguats provocats per la DANA el 30 d’octubre al País Valencià i algunes zones de Castella la Manxa i Andalusia. La tragèdia que, segons els experts es podria haver evitat si s’haguessin pres les mesures adequades de prevenció, va provocar la mort de més de 200 persones i va arrasar completament prop d’una vuitantena de municipis, la majoria dels quals, a terres valencianes. Des de Flama vam explicar com es van viure les primeres setmanes de la tragèdia des de diferents comunitats religioses escampades pel territori.
El II Congrés de Germandats
La darrera cobertura del nostre portal en aquest 2024 va ser a inicis de desembre a Sevilla, on es va celebrar el II Congrés Internacional de Germandats i Pietat Popular. Allà, el nostre enviat especial Xavier Pete va tenir ocasió de prendre el pols a una realitat evangelitzadora que, com va destacar el cardenal Tolentino en una entrevista, és “un laboratori de bellesa”. El principal responsable d’aquella fita històrica per a l’arxidiòcesi de Sevilla va ser l’exbisbe de Terrassa, José Ángel Saiz Meneses. Amb ell va parlar també el redactor en cap de Flama en una entrevista en profunditat que va coronar quatre dies de treball intens.
L’any que acaba també serà recordat per la celebració de la segona i última fase de l’Assemblea General del Sínode sobre la sinodalitat, que va tenir lloc a l’Aula Pau VI de Roma durant tot el mes d’octubre. El procés, que va començar l’any 2021 des de baix, des de les mateixes parròquies, a través de les successives fases nacional, continental i universal, va ser la gran aposta del pontificat del papa Francesc. El seu principal fruit ha sigut un document final, que ja forma part del magisteri eclesial i que marca el rumb d’una Església cridada a caminar en comunió i adoptar les decisions per consens. Una Església, en definitiva, que haurà de ser menys clerical i més oberta i participativa.
“La guerra és sempre una derrota”
En aquest 2024 no es va complir el nostre anhel de veure acabar les guerres. En particular dues de les més sagnants i mediàtiques dels darrers anys: la d’Ucraïna, de la qual es compliran trenta-sis mesos el pròxim mes de febrer, i la de Terra Santa, que té Gaza com a epicentre i que des del 7 d’octubre de 2023 ha inflamat tot el Pròxim Orient, provocant la mort desenes de milers de persones i el desplaçament forçós de més de dos milions d’éssers humans exhausts per la violència, la fam i la destrucció.
Una situació inadmissible que provoca patiment pels més vulnerables, els infants, les dones i els ancians, com denuncia repetidament el papa Francesc en la majoria de les seves aparicions públiques. “La guerra és sempre una derrota”, recorda el Papa una vegada i una altra. Per això, en el seu missatge de Nadal, Francesc va demanar el cessament del foc i les solucions dialogades per a tots els conflictes del món actual, que va enumerar d’un en un.
Amb un clima mundial marcat no només per les guerres sinó també per la solitud i l’aïllament de tantes persones en un entorn cada vegada més digitalitzat, el 2025 arriba per als fidels de l’Església catòlica amb la promesa del Jubileu. “En aquest any jubilar estem cridats a ser signes tangibles d’esperança per a tants germans i germanes que viuen en condicions de penúria”, diu el Papa en la butlla de convocatòria de l’Any Sant. Que així sia. Feliç any nou a tothom.
