La catedral de Barcelona ha culminat les obres de restauració de l’església de Sant Sever, recuperant l’esplendor d’un temple considerat un testimoni viu del barroc català. La fase final de redescoberta i recuperació de la policromia original de les figures centrals del retaule major, obra de l’escultor Pere Costa, ha posat punt final a cinc anys de treballs d’una de les intervencions de recuperació del patrimoni cultural més importants a Catalunya.
L’església s’ha presentat aquest dilluns 10 de febrer en un acte que ha comptat amb la interpretació de l’actor Joan Pera i la participació de l’organista Juan de la Rubia, l’Esbart Ciutat Comtal i el Quartet del Cor Francesc Valls. Hi han intervingut l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el conseller de Justícia, Ramon Espadaler; la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i el bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadías.
Els dies 11, 13 i 15 de febrer, les portes del temple s’obriran a la ciutadania perquè tothom pugui apreciar la bellesa d’aquesta joia del barroc barceloní, un estil artístic que marcava el paisatge i caràcter dels catalans, i que ha arribat fins avui amb pocs exemples tan ben conservats. Les obres van començar a finals de 2019 i hi han treballat una cinquantena de professionals d’alt nivell, compromesos a retornar l’esplendor del temple, assegurant-ne la conservació per a les futures generacions.
L’esplendor originària, recuperada
“Avui és un gran dia per nosaltres”, ha dit Santiago Bueno, degà del Capítol de la catedral de Barcelona, al grup de periodistes que s’han aplegat a l’església abans de l’acte oficial de presentació. Bueno ha recordat que feia pràcticament cent anys de la darrera restauració que s’havia efectuat al temple, que no va cremar durant la Guerra Civil “gràcies a la protecció dels Mossos d’Esquadra”. “Això va ser bona sort, però al mateix temps va evitar reparacions posteriors”, ha remarcat Bueno.
El degà de la catedral ha mostrat la seva satisfacció pel fet que s’hagi pogut recupera “l’esplendor originària d’aquesta església barroca” que, segons ha recordat, ha sigut testimoni de molts casaments i noces d’or i plata entre la gent de Barcelona. “Desitgem que pugui continuar al servei de la catedral i de tots els barcelonins”, ha apuntat.
Un procés difícil i ple de sopreses
Per la seva banda, l’arquitecte Joan Claudi Minguell ha destacat que abans de les obres l’edifici estava en molt mal estat, amb una instal·lació elèctrica i enllumenat antics i unes estructures de la coberta i la façana també deteriorades al màxim. “El primer va ser endreçar la capsa que conté l’església començant per la coberta i la façana i després va ser el moment de preparar el terreny per entrar a l’interior”, ha assenyalat Minguell.
L’arquitecte ha assegurat que ha sigut un procés “molt difícil” a causa de les constants “aparicions de coses inesperades” que han fet del treball un procés “molt atractiu i interessant”. Minguell ha reconegut el mestratge de les persones que van intervenir en el temple, començant per l’arquitecte Jaume Arnaudies i ha remarcat “el fulgurant retaule del Pere Costa”, que, envoltat de pintures d’Antoni Viladomat, “fan d’aquest un lloc gairebé màgic on perds la sensació de la dimensió de les coses”.
Cercar la policromia orginal
Després de la part estructural, tocava recuperar altres parts mobles de l’església, com el retaule, les tribunes, el moble de l’orgue. D’aquesta fase ha parlat la conservadora i restauradora Ana Ordóñez, que ha explicat el desafiament que ha suposat per a l’equip de 9 restauradores recuperar la policromia original. “L’or, plata i la pintura mural, cada element tenia les seves particularitats i comportava unes dificultats a l’hora de decidir els dissolvents”, ha apuntat Ordóñez.
La conservadora ha detallat que els materials utilitzats han sigut majoritàriament gels i solucions aquoses i que cada part implicava diferents proves en funció de les textures. “Ha sigut un procés més complicat de l’habitual, perquè quan elimines la brutícia superficial, veus de prop que hi ha zones repintades i és complex com treure capes sense malmetre les capes inferiors”, ha dit.
Edificat entre 1699 i 1704 al carrer de Sant Sever, al costat de la catedral de Barcelona, Sant Sever ha estat un dels pocs temples que no ha patit desperfectes durant els aldarulls a la ciutat del segle XX. Durant la Guerra Civil, va ser una de les quatre esglésies de Ciutat Vella que no van ser incendiades. Per això l’obra de l’arquitecte Jaume Arnaudies, continuada pel seu successor Joan Fiter, s’ha pogut conservar fins als nostres dies.
Un temple apreciat pels barcelonins
L’Església de Sant Sever va ser propietat de la Comunitat de Beneficiats de Sant Sever, un col·lectiu de capellans que donaven suport a les tasques pastorals de la catedral de Barcelona. Va ser un lloc de culte compartit amb la ciutadania i va acollir una històrica coral. Tot i la seva ubicació discreta al cor del nucli antic de la ciutat, el temple ha estat molt apreciat pels barcelonins.
La restauració més significativa de l’església es va realitzar el 1911, sota la direcció de l’arquitecte Josep Maria Pericas, qui va intervenir en la façana principal i altres elements interiors. Posteriorment, el 1929, l’arquitecte Pere Benavent va embellir la paret lateral mitgera com a part de la renovació urbanística de la zona.
Les obres de restauració van començar el 2019 davant la necessitat de frenar el deteriorament de la coberta i diversos elements arquitectònics afectats per la contaminació i una plaga de tèrmits. La restauració ha estat possible gràcies a les subvencions atorgades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
