Agafo l’autobús des del centre de L’Eixample que, en menys d’una hora, em deixa a tocar de la Residència Infantil Emmanuel (RIE). Mai havia estat a Sant Just Desvern. Tot i el soroll dels trons i la pluja, la impressió és la d’un municipi tranquil, cosa que confirmarà en uns minuts Àlex Sánchez, un dels educadors socials de la residència.
Després de cinquanta-cinc anys d’història i de servei, atenent infants en situació de risc social, l‘entitat es troba en un moment crucial. La junta directiva comunica: “Hem de construir de nou la residència, ens fa falta la promoció i l’ajuda de tothom, preguem per agrair tant temps d’existència i per demanar la nostra continuació i futur.”
I és que la situació actual és insostenible. “Fa més de quaranta anys que som aquí, gràcies a la cessió d’ús d’una família evangèlica, però ja no ens hi podem quedar més perquè aquesta casa, tot i estar ben distribuïda i aprofitada, no reuneix les condicions per oferir un entorn segur i adequat als nens“, explica Carme Collia, educadora social i també esposa de l’Àlex.
L’Àlex i la Carme fa més de vint anys que viuen a la residència, i per a ells, el fet de cuidar la família que conforma la RIE va més enllà d’un projecte professional. És una missió que comparteixen en parella, una vocació que neix de la seva fe.
A més de no complir amb les normatives actuals, la casa no pot ampliar-se. Construir-la de nou és necessari per millorar les instal·lacions i també per adaptar-se a les noves realitats. “Ara mateix podem acollir fins a 12 nens i nenes, d’entre 3 i 12 anys, però ens agradaria poder atendre fins a 18 infants, ja que la pobresa a Catalunya s’està incrementant i els primers afectats són els més petits”, observa Mariona Cardona, la tercera educadora social que treballa a la casa.
L’Àlex, la Carme i la Mariona fa temps que són un equip. Entre ells es respira harmonia. Amb la mirada i el somriure es van passant el torn de paraula de manera fluida. Deixen breus silencis entre les seves intervencions. Espais que fan ressonar les paraules de l’un i l’altre. Descripcions que són dites amb prudència, amb tota la seva dimensió, sense ser mecanitzades.
“Els nens i joves que venen a viure amb nosaltres tenen les seves famílies que resideixen a entorns propers, la residència els acull de dilluns a divendres i, sovint, comparteixen els caps de setmana amb les seves famílies”, explica la Carme. I, la Mariona afegeix: “Treballem perquè el vincle amb els seus familiars es mantingui fort, el nostre objectiu final és que puguin tornar amb els seus pares, nosaltres només els acompanyem fins que ho aconsegueixen”.
El Jan arriba de l’Institut amb gana. La Mariona li recorda que té el plat a la cuina i el convida a escalfar-se el dinar i a asseure al menjador. Abans, però, el noi, es presenta i m’estreny la mà. “Què esteu fent un reportatge?”, pregunta, curiós.
Durant aquest temps, la residència és una llar per a ells, un lloc on trobar un plat a taula, un llit on dormir, un pati per jugar, una cadira per estudiar. “Aquest any marxaran tres nens”, diu la Carme amb satisfacció i nostàlgia. “Els seus pares i mares han treballat de valent per estabilitzar la seva situació i ara estan preparats perquè els infants tornin amb ells”, afegeix la Mariona.
La Residència Infantil Emmanuel va ser fundada l’any 1969 per un grup de dones evangèliques. “Aquest projecte el va posar en marxa la Unió Femenina Evangèlica, en aquell moment, a Barcelona, arribaven persones que provenien d’altres punts de la península i que, sovint, es trobaven en condicions precàries”, recorda l’Àlex.
La primera ubicació del centre va ser el carrer Costa, al barri del Guinardó, un germà membre duna comunitat evangèlica va cedir-ne l’ús. “Al cap de cinc anys ens vam desplaçar a aquesta casa, a Sant Just Desvern, també cedida per un membre de l’església”, explica l’Àlex.
La residència ha estat sempre sustentada pels donatius de les esglésies evangèliques, entitats i particulars que han contribuït econòmicament i amb donacions d’aliments i material necessari. La nova etapa en la qual es troba no és una excepció.
L’Àlex em convida a anar al nou solar amb ell. “Ja s’ha dissenyat un avantprojecte de com ha de ser la llar, pots trobar el render i el plànol a la nostra pàgina web. Els infants estan emocionats per aquesta aventura”, comenta la Mariona. L’Àlex i jo agafem els paraigües. El cost total del terreny és de 480.000 €, dels quals 160.000 € ja s’han pagat com a reserva. “Ara, és de vital importància que aconseguim els 320.000 € restants en els cinc mesos que venen, ens trobem davant d’un repte immens!”, exclama la Carme. L’Àlex i jo sortim, tanquem la porta i caminem 4 carrers.
L’estudi d’Arquitectura d’Ambròs Monsó és qui porta l’obra. S’ha assegurat de complir amb totes les normatives vigents i s’ha ajustat a les necessitats que té la residència. “Aquest és un lloc ideal per viure, envoltat d’àrees verdes, ofereix una bona qualitat de vida per aquests infants que podran créixer en un entorn segur i acollidor”, indica l’Àlex i li faig una foto davant del solar. A més a més, a Sant Just Desvern “hi ha la nostra xarxa social, ens coneix tothom: veïns, metges, mestres i professors, per això hem cercat un solar prop d’on vivim ara”.
La Residència d’Infants Emmanuel s’enfronta a un desafiament que determinarà la seva continuïtat. Les noves instal·lacions no només augmentaran la capacitat d’acollida sinó que oferirà millors condicions per als nens i les seves famílies. Des de l’entitat, fan una crida a la solidaritat de totes les esglésies, pastors, germans, amics i qualsevol persona que conegui la seva tasca.
