Un dels preveres catalans que més ha viatjat en avió des de Barcelona fins a Terra Santa va néixer el 1945 en una masia de Guissona. Es tracta de Ramon Sàrries, biblista, arxiprest de les Valls d’Andorra, rector de la parròquia d’Andorra la Vella i coneixedor de la terra de Jesús des que, durant la dècada de 1980, va residir-hi durant un temps. L’última vegada que va ser-hi, acompanyat per una quarantena de pelegrins de la diòcesi d’Urgell, va ser el passat 6 d’octubre, unes hores abans que el polvorí de violència que s’havia mantingut adormit fins aleshores fos revifat per Hamàs. “Vam tornar —diu— havent observat milers de turistes i pelegrins d’arreu del món gaudint de l’espectacle religiós més gran que existeix: viure i llegir els quatre Evangelis des d’allà mateix, on va passar tot, és com reviure les fonts de Jesús i presenciar un cinquè Evangeli“. Avui, Sàrries pronunciarà una conferència a l’Església de Sant Ot de la Seu d’Urgell sota el títol “Presentació de l’Evangeli segons Sant Marc i l’actualitat del conflicte de la Terra Santa“.
¿Quin missatge li transmeten les cares dels civils de Terra Santa que s’han trobat, durant aquestes últimes setmanes, sent protagonistes indirectes d’aquesta barbàrie?
De molt cansament i de ràbia acumulada per una situació que no fa l’efecte de trobar una sortida de pau i de negociació entre totes les parts implicades. A Israel, un gruix rellevant de la societat està cansada, i així ho manifesta contínuament. Han deixat d’arribar-hi pelegrins i turistes, i això, òbviament, és una situació negativa econòmicament. A més, l’enviament de joves que superen la majoria d’edat per formar part de l’exèrcit, trencant-los la seva progressió vital, és una cosa que cap país, a la llarga, pot suportar.
¿Creu que es pot acceptar que el primer ministre d’Israel, Benyamin Netanyahu, utilitzés un verset de l’Antic Testament per justificar la guerra contra Hamàs?
A l’Antic Testament hi ha tot: violència i pau. Però, avui dia, citar-ne un verset per justificar una guerra com la que estem veient no serveix per a res. Això ho saben els israelians i ho sap el primer ministre, que no ho demostra: tots ells són coneixedors de la Bíblia i saben que no hi ha punt de relació entre el que passava fa milers d’anys amb el que passa ara a casa seva. Si Netanyahu vol citar-ne un verset, el convido a citar-los tots per comprendre que no tot es pot reduir a un de sol. De jutge, ell, no ho és ni ho serà.
¿Aniria a protegir-se a l’interior d’una església, com està passant en una parròquia catòlica de Gaza que acull famílies senceres, en cas de viure una emergència humana com aquesta?
Sí. Però ningú no pot assegurar a aquesta pobra gent que no els pot acabar caient un míssil a sobre. Els que fa dies que estan a l’interior senten les bombes a prop, i viuen una de les pitjors experiències de les seves vides. No hi ha garanties: les explosions cauen allà on cauen, sense miraments. L’esperit de mantenir la bandera alçada hi és i així ho han anat demostrant, però no hi ha cap seguretat per a ningú.
¿Què els diu, aquests dies, als franciscans de la fraternitat de la Custòdia de Terra Santa, amb els quals manté una bona amistat?
A ells i a totes les amistats que he anat obtenint durant els anys, com ara de Betlem i de Natzaret, els escric constantment i els trasllado la meva solidaritat i les meves pregàries. Fa poc, per exemple, fra Artemio Vítores, un franciscà palentí que resideix des de fa dècades a Jerusalem, m’explicava telefònicament que viure aquesta guerra, ara, després de cinc dècades vivint-ne i coneixent-ne d’altres és com tornar, de nou, a la graella de sortida: la por que es viu, per moltes guerres viscudes, és la mateixa.
