El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va començar l’actual curs polític, al setembre, després d’un cap de setmana en què la cúpula del govern català es va reunir al Monestir de Poblet i, abans de posar el punt final al 2024, aquest divendres 20 de desembre ha volgut compartir una estona de conversa distesa amb periodistes dedicats a cobrir l’actualitat social, judicial i religiosa a Catalunya, al Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya. Durant aquest període, la seva agenda l’ha portat a participar en actes amb gran transcendència històrica, com ara la inauguració del Mil·lenari del Monestir de Montserrat, al setembre, i la visita de Francesc a Còrsega, aquest desembre.
Quines són les lliçons que va poder adquirir arran d’aquest viatge que va fer, en delegació del president Salvador Illa, a aquesta illa francesa visitada pel pontífex?
En vaig adquirir moltes. Tant un servidor com Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos, vam anar-hi convidats pel Govern i l’Assemblea del Parlament de Còrsega amb motiu de la participació del Papa en la clausura d’un congrés sobre religiositat popular, o, utilitzant la terminologia emprada pel pontífex, sobre espiritualitat popular. A banda d’això, el bisbe de Roma va voler fer-hi un discurs sobre la laïcitat que, des del meu punt de vista, és també interessant per ser reflexionat des de la política.
Què va dir, exactament, sobre la laïcitat que pugui generar aquest interès polític?
Que es tracta d’un concepte dinàmic. És, segons va dir, un concepte que ha d’existir reconeixent bé el respecte i la separació escrupolosa que ha d’haver-hi entre els poders públics i l’Església, en aquest cas la catòlica, però que ha de saber familiaritzar-se amb la cooperació entre les dues parts. El Papa no concep el fet religiós com una activitat que hagi de fer-se d’amagat, dins de casa, sinó a l’exterior, en l’espai públic. De fet, és allà on es troba sovint amb l’espiritualitat popular que manifesten les germandats i les confraries; aleshores, és quan es crea un espai fructífer que està orientat, principalment, cap al bé comú. Aquestes reflexions són vàlides per a tothom, al marge de si es creu o no es creu en la religiositat.
Creu que això pot tenir més ressò a França, on la laïcitat té una presència destacada?
Sí. França és el paradigma de la laïcitat. La seva lliçó, en aquest aspecte, va ser molt útil.
Va poder conversar amb el bisbe de la diòcesi, el cardenal navarrès François Xavier Bustillo?
Sí, vaig poder adreçar-li unes paraules d’agraïment per convidar-nos-hi. Crec que és està molt proper a la línia magisterial defensada pel papa Francesc, qui l’ha creat cardenal, sobretot des d’un punt de vista de posar la mirada en el drama de les migracions o en la dignitat de les persones. Penso que és un bisbe estimat en la seva diòcesi, té autoritat moral i, parlant amb gent diversa que també va ser-hi, a la ciutat corsa d’Aiacciu, considero que es tracta d’un líder d’opinió, algú a qui se l’escolta i un eclesiàstic modern. Ha entès les particularitats de la seva diòcesi, sufragània de l’arquebisbat de Marsella, i de Còrsega.
Com va actuar Bustillo davant les protestes que van haver-hi prèviament a la visita del Papa?
Van ser unes protestes estudiantils i, davant d’això, va fer una crida públicament perquè aquesta tensió s’asserenés i perquè la visita del Papa pogués celebrar-se sense problemes. Per sorpresa de molts, els estudiants que van manifestar-se van decidir posposar les protestes per tal de facilitar la seva presència; això, per tant, diu molt de la seva autoritat moral i de la seva capacitat per a convertir-se en un referent.
Tornant a Catalunya, quins creu que són els reptes que té damunt la taula la Direcció General d’Afers Religiosos, que ha tornat a dependre del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica després d’haver format part del Departament de Presidència?
La Direcció General d’Afers Religiosos és un ens públic instrumental i moltes activitats que desenvolupa no són gaire públiques. Estem orientats als afers religiosos, des de l’amplitud que presenta el seu espectre, i som un element important a l’hora de fer mediacions, com ara quan s’han d’ubicar centres de culte de totes les confessions, la qual cosa arriba, a vegades, a generar tensions en el si del món local.
També es té una profunda sensibilitat per incentivar el cinema espiritual a través d’una plataforma amb èxit de públic i oberta als valors de l’espiritualitat i les creences que hi ha al món, inherents a la persona humana. A més, m’agradaria subratllar la feina que fa el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, amb el Dr. Francesc Torralba al capdavant; és un àmbit de reflexió important sobre aspectes més concrets. En definitiva, tot i no representar una administració confessional, som conscients que el fet religiós és una realitat social que ha de saber-se gestionar correctament des d’un punt de vista administratiu i polític.
Van començar el curs havent dedicat les primeres reflexions de govern des del Monestir de Poblet. Com ho va viure?
En aquelles instal·lacions, que són magnífiques, ens va anar molt bé reflexionar conjuntament abans de començar el curs polític, certament. Poblet té una significació especial des d’un punt de vista religiós i, per al president Illa, a això se suma el fet d’acollir-hi l’arxiu de Josep Tarradellas, del qual, com ja se sap, és un deixeble, o, en qualsevol cas, un polític que sempre s’ha sentit proper a la seva figura.
Un altre referent religiós a Catalunya, també per a molts polítics, ha estat i és l’Abadia de Montserrat.
Afortunadament, això és així des de fa segles. Montserrat és un referent de cultura religiosa, de catalanitat, de país i tot plegat ho fa obrint les portes perquè tothom s’hi pugui amarar. I vull subratllar unes paraules de l’abat Manel Gasch, que en una ocasió em va assenyalar que, després del dia de la Mare de Déu de Montserrat, el segon dia de l’any en què es rep més presència de fidels és el dia de la Mare de Déu del Pilar. Amb això, es pot arribar a la conclusió que Montserrat és un guiatge espiritual formidable per a persones de múltiples procedències, al marge de quina sigui sigui la veneració.
