El director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Ramon Bassas (1968), no va veure processionar cap confraria a la seva Mataró natal fins que va fer els divuit anys per la seva cancel·lació. Per això, aquest passat dijous reconeixia, des de l’església prioral de Sant Pere de Reus i en el marc de la que és la seva primera Quaresma exercint “una funció similar a la d’un seleccionador de futbol en què es té una predilecció directa per un equip en concret” —referint-se al catolicisme—, que no havia viscut períodes quaresmals ni pasquals “com els d’abans“, és a dir, com els anteriors a la seva dècada de naixement.
Aquesta era una de les primeres reflexions sobre com es pot viure la Quaresma en ple any 2025 per part de qui —des que ocupa aquest càrrec, el passat mes de setembre— ha visitat la capital del Baix Camp en “nombroses ocasions”, convidat per diverses de les confessions que es reparteixen els 59 centres de culte que hi existeixen, i als quals es referia el mataroní en la seva conferència. Això ha fet que Bassas no sigui cap estrany entre els ambients religiosos de la ciutat, a diferència de Déu, que “avui dia ho és, d’estrany, a casa nostra”: “No sabem com definir-lo, mentre convivim amb una diversitat religiosa creixent i amb una secularització provocada per una pèrdua de la vinculació social amb el fet religiós a Catalunya”, admetia.
Feta aquesta anàlisi, el polític i comunicador definia els “nous déus”, com els que tenen color d’extrema dreta i reben el consentiment “de tanta gent”, com l’antítesi del monoteisme que es posa a caminar amb Abraham, amb incerteses però confiadament, i que “la Quaresma manté intacte“, subratllava Bassas. “Encara avui, tenim déus protectors i amenaçadors pels quals només som uns peons al seu servei, però la nostra vida és més que això“, observava abans de recordar que “fins i tot quan la nostra vida no val res estem en disposició de preguntar-nos què són les coses importants i, de retruc, on és el nostre germà“.
“No tenir por de ser qui som i de dir-ho”
Centrant-se en “no descartar parlar de la identitat”, Bassas acabava la seva conferència amb dues propostes per tenir en compte enmig del temps quaresmal: “D’una banda, el cristianisme ha de sortir de l’armari per la humilitat de saber-se poc conegut o per ser tractat com s’escau en un munt d’identitats que conviuen al nostre espai públic. I, de l’altra, la identitat de cadascú, entesa com un llenguatge propi, pot dialogar perfectament amb les altres identitats”, remarcava Bassas al final de la seva intervenció, en què suggeria la importància de “posar-se al servei de l’alteritat” com una acció per fer aquests dies.
