Raffaella Petrini tindrà “la potestat de disposar i conferir (…) competències específiques o tasques particulars” als treballadors de la Ciutat del Vaticà, tal com va decidir el papa Francesc, que va reprendre la seva activitat normal des de l’habitació del Policlínic Gemelli. Una decisió que, a partir de l’1 de març, podria permetre-li participar com a membre del Consell de Cardenals que assessora el Papa, més conegut com el ‘C9’.
La primera dona que esdevé ‘alcaldessa’ de la Ciutat del Vaticà tindrà així les mans lliures per desenvolupar la seva tasca, després d’alguns dubtes plantejats sobre la necessitat que el president de la Governació vaticana fos cardenal. En aquest sentit, tal com confirma el Bolletino Stampa Vaticano del 25 de febrer de 2025, Francesc va modificar la “Llei Fonamental de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, del 13 de maig de 2023, i la Llei núm. CCLXXIV sobre el Govern de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, del 25 de novembre de 2018”.
A més, Francesc va nomenar l’actual secretari adjunt del dicasteri per a l’Evangelització i president de les OMP, Emilio Nappa, com a secretari general del Governatorat, una tasca que compartirà amb Giuseppe Puglisi-Alibrandi, fins ara vicesecretari general de l”Ajuntament’ vaticà. Tant els seus nomenaments com el de Petrini entraran en vigor l’1 de març, data en què cessarà l’actual governador, el cardenal espanyol Fernando Vérgez, que, a punt de complir 80 anys, ha considerat que ha arribat el moment de la seva jubilació (també de cara a un hipotètic conclave en què ja no podrà participar).
Petrini (56) ja era secretària general i segona cap de Govern del Governatorat de la Ciutat del Vaticà des del 2021. Aquesta religiosa, nascuda a Roma, és doctora en Ciències Socials. Encara queden algunes incerteses, però sembla que Petrini, en virtut del seu rang, podrà participar en les reunions del C9, tal com feia Vérgez. Una altra qüestió és si hi haurà algun pas més, i la nova alcaldessa podria obtenir el títol de ‘cardenala’, cosa que no ha passat, almenys de manera oficial, en la història de l’Església.
Article publicat per Jesús Bastante, en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
