El passat 29 de febrer, quan al Monestir de Santa Maria de Poblet tots els ulls estaven posats en el nomenament d’Octavi Vilà com a bisbe de Girona, una de les persones que es mantenien en un segon pla, entre periodistes i personal del cenobi, va ser l’aleshores prior Rafel Barruè (Vila-real, 1966). Així, en el moment en què la notícia de l’elecció de Vilà es feia pública oficialment, el prior seia, lluny dels focus, a la vora del tarragoní, i, minuts més tard, reconeixia a Flama viure aquesta situació amb sorpresa.
Des d’aquell dia, Barruè va continuar convivint amb normalitat amb la resta de monjos fins el passat 22 d’abril, quan va ser escollit nou abat de Poblet durant la reunió de la comunitat a la sala capitular sota la presidència de l’abat general de l’Orde Cistercenc P. Mauro-Giuseppe Lepori.
Així doncs, Rafel Barruè es convertirà pròximament en el 106è abat de la història d’aquesta comunitat fundada durant el segle XII. Més concretament, serà l’11 de juliol quan aquest religiós aficionat a la pintura rebrà la benedicció abacial al mateix monestir on va fer la professió monàstica —també un 11 de juliol— el 2001, uns mesos després de rebre l’hàbit de novici per part de Josep Alegre (1940-2024).
“El pare Rafel és un monjo molt monjo”
De tots els seus 92 anys d’edat, Araceli Herrera, nascuda a Barcelona i una de les primeres teòlogues que van sortir amb aquest títol de la Facultat de Teologia de Catalunya durant els anys seixanta, aquest 2024 ha estat un dels més difícils de pair: “En pocs mesos, se’ns ha mort l’abat emèrit i se’ns han emportat cap a Girona qui el rellevava fins ara. Serà un any que quedarà marcat amb ferro en la història del monestir”, admet Herrera, que ha seguit de prop, com una veïna més de la comunitat cistercenca, l’elecció de Barruè com a nou abat, “escollit amb només dos vots en contra”.
Coneixedora dels últims abats de Poblet en ser membre de la germandat de laics amb què compta el monestir, Herrera indica que “cada abat comunica la seva personalitat en cada acció que fa, al marge de seguir unes regles de comportament determinades”. Per això, observa que Barruè “és un monjo molt monjo” perquè, com la resta de la comunitat, es dedica totalment a la seva funció. Una afirmació que fa mentre observa diverses pintures de fra Rafel en un llibre de pregàries monàstic publicat recentment. “Són obres que treballen molt bé alguns colors en concret, i demostren una qualitat excel·lent”, sosté.
“Paisatges abstractes en blau i blanc”
La crítica d’art Rosalia Torrent, professora de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, coneix personalment Barruè (així com a la seva germana gran, Gràcia Barruè) i ha analitzat les característiques pictòriques del nou abat. “Ell ha pintat paisatges gairebé abstractes amb el blau i el blanc, que són colors que evoquen l’agermanament i la pau, i, fins i tot, ha fet aparèixer el verd, que jo he identificat amb la vida i amb la transmissió d’un cert sentit d‘una pau no necessàriament tranquil·la“, argumenta aquesta especialista. Donen fe de l’activitat pictòrica de Barruè diverses exposicions al País Valencià i a Tarragona.
