Si el dia 11 de juliol, solemnitat de Sant Benet, és una data important per a la comunitat cistercenca del Monestir de Santa Maria de Poblet, encara ho és més per al seu nou abat, fra Rafel Barruè. Aquest dijous al matí ha estat el centre de les mirades amb motiu de la seva benedicció abacial —següent pas després del seu nomenament per part de la comunitat, reunida el mes d’abril passat amb la presència de Mauro-Giuseppe Lepori, abat general de l’orde—, encadenant així tres onzes de juliol que han marcat significativament la seva vida monàstica: el d’aquest 2024, el del 2001, quan va emetre la professió monàstica, i el del 2010, quan l’arquebisbe emèrit de Tarragona, Jaume Pujol, el va ordenar sacerdot.
Faltaven pocs minuts per a les dotze del migdia quan l’església abacial del cenobi ja gairebé era plena d’una nodrida representació de l’Església catalana, i quan el prior Borja Peyra deixava de donar la benvinguda, des de la porta principal, a bona part dels presents per ocupar-se de coordinar un dels primers cants, que coincidia amb l’arribada del monjo valencià a l’altar en una processó interna. Ho feia amb la presència de tot l’episcopat català (inclòs fra Octavi Vilà, bisbe de Girona i anterior abat de Poblet, visiblement emocionat), i amb la contagiosa atenció mostrada, en els seus ulls, per les dues germanes de Barruè i amics d’infantesa.
Amics com ara la Cèlia, l’Alícia, la Isabel i l’Andrés, que aquest dijous sortien d’hora des de Vila-real, la ciutat natal de Barruè, per donar-li l’escalf necessari en aquest nou pas monàstic. “Ens vam conèixer de menudets, jugant al barri, i, després, vam sedimentar la nostra amistat en un grup de dansa, anomenat El Raval, al qual també hi ha pertanyut“, explicava la primera als peus de la monumental nau, que coincidia a comentar, amb tota la resta d’amistats, el fet de tenir en possessió un dels quadres de l’abat i pintor.
El traç blau d’un pinzell era, de fet, la decoració escollida per a la confecció de la coberta d’un llibret amb què els assistents podien seguir la cerimònia, presidida per Mauro-Giuseppe Lepori, que beneïa Barruè agenollat davant seu. Amb tots els atributs concedits pel religiós italià, un dels moments centrals de l’acte ha estat quan al nou abat se li ha imposat la mitra i se li ha lliurat el bàcul. Uns objectes amb els quals pronunciava, després, la seva primera al·locució, com a representant dels monjos cistercencs de Santa Maria de Poblet, suggerint “més silenci monàstic per a asserenar l’ànima” en els temps que corren.
Abadesses de Catalunya, presents en la benedicció de Barruè
“Me l’estimo molt, com m’estimo a tots els monjos”, indicava Anna Maria Camprubí, abadessa de Santa Maria de Vallbona. Era una de les moltes germanes que, “tot i no poder venir totes perquè no seria possible per qüestions d’espai”, com continuava, ocupaven un lloc destacat sota l’orgue de tribuna. L’acte ha comptat, a més, amb l’abadessa del Monestir de Sant Benet de Montserrat, Maria del Mar Albajar.
També ho feien Esperança Atarés i Conxa Adell, abadessa i monja de Sant Pere de les Puel·les, respectivament, que recordaven la grandesa del dia “per al Monestir de Poblet, per a l’orde benedictí i per a l’Església”. Elles tampoc s’oblidaven de repassar alguns dels passos de Rafel Barruè fins a la seva arribada a Poblet: “Vam estudiar amb ell a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona”, afirmaven. Un coneixement que, per a Adell, donava fonaments per afirmar que “com a abat artista que és, el seu treball serà fet amb esperança i creativitat, buscant nous camins per a un nou temps”.
