Breu catequesi la d’aquest diumenge de Francesc a l’àngelus, on, glossant les paraules de Pere a Jesús —”Senyor, a qui acudirem? Tu tens paraules de vida eterna”—, aquestes van servir al Papa per reconèixer que “tampoc per a nosaltres és fàcil seguir al Senyor, però, com més ens adherim a l’Evangeli, més experimentem la bellesa de tenir-lo com a amic“, ja que “només ell té paraules de vida eterna”.
Però, si la catequesi ha estat curta, Francesc arribava amb un grapat de paraules sobre temes delicats i urgents envers l’actual panorama internacional. Gairebé sense respir, Jorge Mario Bergoglio ha anat repassant la realitat de la República Democràtica del Congo, Nicaragua i, sense esmentar-la explícitament, la prohibició per part d’Ucraïna de l’Església ortodoxa que en aquest país manté la seva obediència al Patriarcat de Moscou.
“La meva solidaritat amb els milers de persones afectades per la verola del mico“, ha començat el Papa, que ha tingut un record especial per a “la població del Congo, tan provada per aquesta malaltia”, de la qual hi ha un brot que ha obligat a l’Organització Mundial de la Salut a emetre una alerta internacional.
En aquest sentit, el Papa ha animat els governs internacionals i la indústria farmacèutica “a posar els tractaments disponibles per tal que ningú no pateixi” aquesta malaltia que s’està acarnissant especialment en els nens.
Després d’aquesta petició, Francesc ha dirigit la mirada cap a Centreamèrica: “A l’estimat poble de Nicaragua, li demano que renovi la seva esperança en Jesús. L’Esperit guia sempre la història cap a moments més elevats, especialment en el moment de la prova. Que la Verge acompanyi l’estimat poble de Nicaragua“, ha assenyalat el Papa, en un moment en què s’està redoblant la repressió contra l’Església catòlica al país per part del govern sandinista de Daniel Ortega, amb detencions i expulsions de preveres, del qual es diu que el 25% ja s’ha vist afectat.
“Segueixo amb dolor els combats a Ucraïna i en la direcció de Rússia. Sorgeixen temors sobre la llibertat de qui resa. Qui resa no comet cap mal, ningú pot haver comès un mal per haver resat. Si us plau, que no sigui abolida, directament o indirectament, cap Església cristiana” ha expressat en el que s’ha interpretat com un posicionament després de la recent llei a Ucraïna que prohibeix les activitats de l’Església ortodoxa russa al seu territori. A més, aquesta podria ser una resposta a la demanda que ha fet el patriarca Kiril als líders religiosos mundials per manifestar-se sobre aquest assumpte.
No hi ha hagut nomenaments de cardenals
I, com és costum, el Papa ha acabat la seva al·locució demanant que “continuem resant perquè es posi fi a tantes guerres”. Finalment, no ha tret, com altres vegades, un paperet doblegat de la butxaca per llegir els noms de la dotzena de cardenals que té previst crear, cosa que s’espera que sigui abans d’iniciar el viatge a Àsia i Oceania, que comença el 2 de setembre. Serà, doncs, a l’àngelus del proper 1 de setembre?
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb Religión Digital.
Àngelus
Estimats germans i germanes, feliç diumenge!
Avui l’Evangeli de la litúrgia (Jn 6,60-69) ens refereix la cèlebre resposta de Sant Pere, que diu a Jesús: «Senyor, a qui acudirem? Tu tens paraules de vida eterna» (Jn 6,68). Bella resposta! És una expressió molt bonica, que testimonia l’amistat i la confiança que ho uneixen a Crist, juntament amb els altres deixebles. “Senyor, a qui acudirem? Tu tens paraules de vida eterna”. Bell!
Pere la pronuncia en un moment crític, perquè Jesús acaba d’acabar un discurs en què ha dit que és “el pa baixat del cel” (cf. Jn 6,41): aquest és un llenguatge difícil d’entendre per a la gent, i molts, també els deixebles que el seguien, ho van abandonar, perquè no entenien.
Els Dotze, en canvi, no: es van quedar, perquè a Ell van trobar “paraules de vida eterna”. Ho han sentit predicar, han vist els miracles que va dur a terme i continuen compartint amb Ell els moments públics i la intimitat de la vida quotidiana (cf. Mc 3,7-19).
No sempre els deixebles comprenen allò que el Mestre diu i fa; de vegades els costa acceptar les paradoxes del seu amor (cf. Mt 5,38-48), les exigències extremes de la seva misericòrdia (cf. Mt 18,21-22), la radicalitat de la seva manera de lliurar-se a tothom. No és fàcil per a ells entendre, però són lleials. Les eleccions de Jesús sovint van més enllà de la mentalitat comuna, més enllà dels mateixos cànons de la religió institucional i de les tradicions, fins al punt de crear situacions provocadores i enutjoses (cf. Mt 15,12). No és fàcil seguir-ho.
I, tanmateix, entre els molts mestres d’aquell temps, Pere i els altres apòstols van trobar només en Ell la resposta a la set de vida, a la set d’alegria, a la set d’amor que els anima; només gràcies a Ell experimenten la plenitud de vida que busquen, més enllà dels límits del pecat i fins i tot de la mort. Per això no se’n van, al contrari, tots, excepte un, fins i tot entre moltes caigudes i penediments, romanen amb Ell fins al final (cf. Jn 17,12).
I, germans i germanes, això també ens concerneix a nosaltres: tampoc per a nosaltres no és fàcil seguir el Senyor, comprendre la seva manera d’actuar, fer els nostres criteris i els seus exemples. Tampoc per a nosaltres no és fàcil. Però, com més ens acostem a Ell – com més ens adherim al seu Evangeli, rebem la seva gràcia als Sagraments, estem a la seva companyia en la pregària, ho imitem en la humilitat i en la caritat -, més experimentem la bellesa de tenir-lo com Amic, i ens adonem que només Ell té “paraules de vida eterna”.
Aleshores, preguntem-nos: Fins a quin punt és present Jesús en la meva vida? Fins a quin punt em deixo tocar i provocar per les paraules? Puc dir que són també per a mi “paraules de vida eterna”? A tu, germà, germana, pregunto: Les paraules de Jesús són per a tu – també per a mi – paraules de vida eterna?
Que Maria, que va acollir Jesús, Verb de Déu, en la seva carn, ens ajudi a escoltar-lo ia no deixar-lo mai.
