“Jesús no va venir a condemnar, sinó a salvar el món“. Les paraules de l’evangeli d’aquest diumenge, quart de Quaresma, han servit al papa Francesc per posar el focus, en la seva meditació prèvia al res de l’àngelus, en l’actitud de condemnar, tan present encara a l’Església, perquè, “si el Pare no va enviar Jesús a condemnar el món, tampoc ens va enviar a nosaltres per això“.
“En canvi —ha prosseguit el Papa des del palau apostòlic, a la plaça de Sant Pere—, quants judicis negatius i quantes condemnes donem amb tanta facilitat. Però qui coneix Jesús, porta la llum de la salvació de Déu, no la destral dels seus judicis“.
“A Jesús no li interessa processar-nos i sotmetre’ns a una sentència; Ell np vol que cap de nosaltres es perdi. La mirada del Senyor sobre nosaltres no és un far encegador que enlluerna i ens posa en dificultat, sinó la suau resplendor d’una llum amiga, que ens ajuda a veure en nosaltres el bé i a adonar-nos del mal, per convertir-nos i curar-nos amb el suport de la seva gràcia”, ha assegurat Francesc abans de convidar els fidels a preguntar-se com reacciona cadascú quan veu “algunes limitacions en els altres“.
“Penso en com ajudar-los o condemno, jutjo i faig xafarderia? I quan m’assabento dels fets del món, afegeixo negativitat amb els meus comentaris, o bé prego, m’interesso i intento fer alguna cosa?”, ha preguntat Bergoglio, esperant que tothom trobi la seva pròpia resposta.
Després de la pregària, Francesc ha al·ludit a la celebració, divendres passat, 8 de març, del Dia Internacional de la Dona, a les quals ha volgut dedicar el seu pensament i la seva proximitat, “especialment a aquelles la dignitat de les quals no es respecta”. “Hi ha molta feina que cadascú de nosaltres hem de fer perquè es reconegui completament la igualtat de la dignitat de la dona. Són les institucions socials i polítiques les que tenen el deure fonamental de protegir i promoure la dignitat de tot ésser humà, oferint a les dones, portadores de vida, les condicions necessàries per poder acollir el do de la vida i assegurar als fills una existència digna”, ha subratllat el pontífex.
Igualment, el Papa ha assenyalat que segueix “amb preocupació i dolor la greu crisi que està afectant Haití, amb els violents episodis dels últims dies. Estic a prop de l’Església i de l’estimat poble d’Haití, que des de fa anys està patint molt”. El Papa ha convidat a resar la Mare de Déu del Socors perquè “cessi tota violència i es pugui donar una oportunitat a la pau ia la reconciliació en aquest país, amb l’ajuda renovada de la comunitat internacional”, ha dit.
Francesc també ha mostrat als “germans musulmans” la seva proximitat quan “aquest diumenge iniciïn el Ramadà”, i en saludar la comunitat de fidels de la República Democràtica del Congo que viuen a Roma, ha demanat oracions per la pau en aquest país africà, així com “a la turmentada Ucraïna i a Terra Santa”. “Que cessin com més aviat millor les hostilitats que provoquen el patiment de la societat civil”, ha sentenciat.
Catequesi
Estimats germans i germanes, bon dia!
Aquest quart diumenge de quaresma l’Evangeli ens presenta la figura de Nicodem (cf Jn 3,14-21), un fariseu, «un dels notables entre els jueus» (Jn 3,1). Ell va veure els signes que Jesús ha complert, va reconèixer en Ell un mestre enviat per Déu, i va anar a trobar-lo de nit, per no ser vist. El Senyor ho acull, dialoga amb ell i li revela que no va venir a condemnar, sinó per salvar el món (cfr v. 17). Aturem-nos a reflexionar sobre això: Jesús no va venir a condemnar, sinó a salvar el món.
Sovint a l’Evangeli veiem Crist desvetllar les intencions de les persones que troba, de vegades desemmascarant actituds falses, com amb els fariseus (cfr Mt 23,27-32), o fent-les reflexionar sobre el desordre de la seva vida, com la Samaritana (cfr Jn 4,5-42). Davant Ell no hi ha secrets: Ell llegeix els cors. Aquesta capacitat podria ser pertorbadora perquè, si mal utilitzada, fa mal a les persones, exposant-les a judicis mancats de misericòrdia. Ningú, de fet, és perfecte, tots som pecadors, tots ens equivoquem, i si el Senyor usés el coneixement de les nostres debilitats per condemnar-nos, ningú no podria salvar-se.
Però no és així. Perquè Ell no l’utilitza per assenyalar-nos amb el dit, sinó per abraçar la nostra vida, per alliberar-nos dels pecats i salvar-nos. A Jesús no interessa processar-nos i sotmetre’ns a una sentència; Ell vol que cap entre nosaltres no es perdi. La mirada del Senyor sobre nosaltres no és un far encegador que enlluerna i posa en dificultat, sinó la suau resplendor d’un llum amiga, que ens ajuda a veure en nosaltres el bé ia adonar-nos del mal, per convertir-nos i curar-nos amb el suport de la seva gràcia.
Jesús no va venir a condemnar, sinó a salvar el món. Si Crist no utilitza el coneixement dels nostres pecats per copejar-nos, sinó per redimir-nos en el perdó, nosaltres els cristians estem cridats a fer el mateix. Si el Pare no va enviar Jesús a condemnar el món, per cert no ens va enviar a nosaltres per això! En canvi, quants judicis negatius, quantes condemnes donem massa fàcilment. Però qui coneix Jesús porta la llum de la salvació de Déu, no la destral dels seus judicis. Per tant, el coneixement i la comprensió que nosaltres tenim envers els altres, no són per jutjar-los, sinó per ajudar-los.
Preguntem-nos llavors: “em deixo salvar per Jesús, posant-me davant de la seva mirada, especialment en la pregària i en la confessió? i quan veig algunes limitacions en els altres, com a reacciono? Penso en com ajudar-los o condemno i xafardeig, jutjo i xafarderia? i quan m’assabento dels fets del món, afegeixo negativitat amb els meus comentaris? o prego, m’interesso, intento fer alguna cosa?
Que Maria ens ajudi a desitjar el bé els uns als altres.
*Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
